141.
ni 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enllaça dues proposicions o dos termes negatius. No neva ni plou. No diu ni deixa dir. No vull l'un ni l'altre. No m'agrada ni l'un ni l'altre. Ni l'un ni l'altre no en saben res. Àdhuc, encara que fos. Jo no ho diria ni a tu. Ni que plogués, no deixarien de venir. [...]
|
142.
possible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de venir. Béns, rendes, mitjans, que hom posseeix. Els meus possibles no arriben a tant. [...]
|
143.
retrucar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar cops repetits. Una bola de billar que ha estat impel·lida pel xoc amb una altra, venir a topar de nou amb aquesta. La llançadora dels telers mecànics, picar amb la guieta de davant del calaix quan no és ben dirigida. En el joc del truc, un jugador que ha acceptat el truc d [...]
|
144.
suggestió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suggeriment, insinuació, instigació. Prestar l'orella a les suggestions d'algú. Fet de venir a la pensa una idea o intimació capaç de produir una reacció automàtica com ara l'acompliment de certs actes, la percepció de certes sensacions. Procés [...]
|
145.
cridar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
foc, lladres. Cridar venjança. Cridar ajuda, auxili, adjutori. Cridar una mercaderia. Fer un pregó, una crida. He perdut l'anell: el faré cridar. Invitar (algú), especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar a un lloc. Quan passarà per l'hort, crida'l i fes-lo venir [...]
|
146.
descendir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
explicació. Venir per filiació successiva d'una nissaga, d'una família, d'algú. Un personatge que descendeix d'una raça de valents. [...]
|
147.
doctor doctora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic en una facultat. Un doctor en ciències, en dret, en teologia. Rebre el grau de doctor. Persona saberuda, que fa la sàvia. Metge o cirurgià. Fes venir el doctor. Persona que ensenya coses de doctrina. Els doctors de l [...]
|
148.
naixença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de néixer, de venir al món. El dia de la seva naixença. Abans de la meva naixença. Ésser sord de naixença. El centenari de la seva naixença. Condició d'una persona segons la categoria social dels seus progenitors o bé el lloc on ha nascut. Era [...]
|
149.
procedir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inflamació procedeix d'una picada. Venir d'un lloc, d'un punt. Els Montalat procedeixen de l'Empordà. La nau procedia de Gènova. [...]
|
150.
Com es diu hacerse la boca agua en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió castellana hacerse la boca agua, amb el significat de pensar amb delit en el bon gust d'alguna menja, té diverses expressions equivalents en català, com ara: fer venir l'aigua (o aigua) a la boca; fer venir salivera. Per exemple:
L'aparador d'aquesta pastisseria fa venir aigua a la [...]
ample -a
|