FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació. No li abellirà res del que poden oferir-li. No t'abelleixen els plaers mundanals. Tornar-se benvolent envers alguna cosa. Ramon de Penyafort s'abellí a la voluntat sobirana. La dona no s'abelleix per la seducció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir abrivadament, hostilment (damunt algú). No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a bastonades. Llavors s'escometeren a cops de bastó i els haguérem de descompartir. Sortir a l'encontre (d'algú) per saludar-lo, parlar-li, etc. Quan tornava cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, tornar a caure malalt d'una malaltia de què estava convalescent. Tornar a caure en una falta, un vici, etc. Una càrrega, un treball, una responsabilitat, etc., venir a caure sobre algú. En surten, de feines extraordinàries! I totes recauen sobre mi. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
: sí o no. Sí, hem d'anar-hi. Ell sí, que és un savi. Ell que sí, que no va venir. [pl. sís] Afirmació. Ell va respondre amb un sí sec. donar el sí Concedir el que ens demanen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., inferior a. En menys d'un mes. Me'ls ha venut a menys de dos euros el quilo. més o menys V. més. ni més ni menys V. més. anar a menys [o venir a menys] Passar a un grau inferior. El dolor va a menys. anar a menys [o venir a menys] Empitjorar econòmicament. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Mot o grup de mots que qualifiquen o determinen un subjecte en les oracions amb verbs com ara ésser, estar o d'altres de semblants. En heràld., característica, expressada mitjançant un adjectiu o participi, que serveix per a fer conèixer la posició, disposició, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pujar. La baixada m'ha cansat més que la pujada. Venir una costa, un camí, de pujada. Indret per on puja algú o alguna cosa. Hi ha una petita pujada que porta al poble. Pendent considerat del punt més baix al més alt. Allà el camí fa pujada. Puja . [...]
L'expressió castellana hacerse la boca agua, amb el significat de pensar amb delit en el bon gust d'alguna menja, té diverses expressions equivalents en català, com ara: fer venir l'aigua (o aigua) a la boca; fer venir salivera. Per exemple:
L'aparador d'aquesta pastisseria fa venir aigua a la [...]
