1.
infant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té el candor, la ingenuïtat d'un infant. [fem. infanta] A la península Ibèrica, fill, descendent, de la casa reial, de sang reial. Soldat de peu. [...]
|
2.
mainatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infant, criatura. [...]
|
3.
marranejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un infant, fer una marraneria. [...]
|
4.
nodrissó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infant, animal, que encara mama. [...]
|
5.
dida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que alleta l'infant d'una altra. Donar un infant a dida. Canviar, un infant, de dida. Una vaca dida. dida seca Dona que té cura d'un infant sense alletar-lo. [...]
|
6.
cupido
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infant, adolescent, d'una gran bellesa. [...]
|
7.
desbolcar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure els bolquers (a un infant). [...]
|
8.
infanticida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que mata un infant, especialment acabat de néixer. [...]
|
9.
manyac -aga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infant, nen, denominació emprada afectuosament. No ploris, no, manyaguet de la mare. [...]
|
10.
bufarell 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple, gras, que fa goig de mirar. Quines galtes més bufarelles, aquest infant! [...]
bufarell2 -a
adj. [LC] Ple, gras, que fa goig de mirar. Quines galtes més bufarelles, aquest infant! |