La paraula jefe és un castellanisme que alguns parlants han adaptat tot pronunciant quefe. En català disposem de la forma cap, que fa referència precisament a la persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix altres persones o que té la responsabilitat de la feina que fan. Per tant [...]

La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]

conjuga com abstenir-se i que atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major [...]

El gerundi no pot indicar posterioritat o conseqüència. Per tant, en les construccions formades per un gerundi + així (o bé tot + gerundi + així) no són adequades quan tenen aquests valors i cal construir-les amb altres estructures. Per exemple: Es va equivocar i va perdre temps i diners (i no [...]

d'estalviar equívocs que puguin induir a pensar que es tracta d'un servei eròtic, s'ha desestimat com a alternativa el calc de l'anglès, línia calenta, tot i que és d'ús freqüent, tant en català com anàlogament en castellà. El sintagma proposat és línia permanent, que és semànticament més adequat, atès que fa [...]

fan servir com a substantius. En aquest cas, s'escriuen amb els elements aglutinats i sense el nom que acompanyaven. Per exemple: Demà farem la cursa contra rellotge. Demà farem la contrarellotge. S'ha comprat un vehicle tot terreny. S'ha comprat un totterreny. Un cas semblant són els compostos [...]

(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui. En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]

plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple: La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]

)  Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:  No tinc gens de temps. No té gota de febre. Té tot de rampoines a l'armari. Posa-hi [...]

A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre. En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]