, per la qual cosa no duu accent.
D'altra banda, en l'àmbit lingüístic català darrerament s'ha anat introduint el nom propi masculí Erik,
que prové dels països nòrdics. A conseqüència de la freqüència d'ús
d'aquest antropònim, actualment ja s'escriu totalment adaptat al català, és a dir, amb accent [...]
El menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc., en català s'anomena llaminadura, llamí o llepolia. Aquests mots habitualment es fan servir en plural, per exemple:
No et pots alimentar a base de llaminadures.
Les llepolies li fan perdre [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)
fer cagar el tió
Per designar la tradició nadalenca de picar un tronc i fingir que caga dolços i altres regals, l'expressió adequada és fer cagar el tió.
A vegades es fa servir la forma aglutinada cagatió
per referir-se a aquesta festa o, menys habitualment, al tronc. No obstant això, es tracta [...]
La denominació habitual d'aquest país és Albània, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República d'Albània. El codi ISO que representa aquest país és AL. [...]
L'adverbi així, que significa 'd'aquesta manera' pot anar reforçat amb la conjunció doncs. La combinació d'aquests dos elements s'escriu separada per una coma: així, doncs. Per exemple:
Així, doncs, no cal que vinguis.
Així, doncs, no aniràs al cinema?
Ara bé, aquesta combinació s'ha anat [...]
Un bon nombre de compostos catalans s'escriuen en un sol mot i sense guionet. Aquest és el cas dels adjectius altmedieval i baixmedieval.
L'adjectiu que fa referència al període de l'edat mitjana comprès entre els segles VI i XII és altmedieval (i no alt-medieval ni alt medieval).
L'adjectiu que [...]
Les formes cup i cub tenen significats diferents.
Un cup és el recipient sobre el qual hom trepitja el raïm. Per exemple: Són al cup trepitjant raïm.
En canvi, un cub és un hexaedre en què les sis cares són quadrats. Per exemple: Va jugar amb el cub de Rubik.
El mot cub també fa referència a [...]
D'una banda, el terme armariet designa l'armari petit, en un gimnàs, en una escola, etc., on es deixen els estris personals. D'altra banda, la denominació taquilla fa referència al lloc, en una estació de ferrocarril, en un teatre, etc., on es tenen els bitllets per despatxar-los al públic. Per a [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
disquet
D'acord amb el diccionari normatiu, la paraula disquet, que designa el disc magnètic que s'introdueix a l'ordinador per enregistrar-hi informació o consultar la que conté, s'ha adaptat gràficament al català i s'escriu tal com sona: disquet. Cal tenir en compte que és un mot masculí.
Així [...]
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
Fitxa
7785/3Darrera versió: 30.03.2023
Títol
Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les
Resposta
En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular licoincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, li la, li'ls i li les. Per exemple:
Li l'envia (Envia el llibre a la mare).
Posa-li-la (Posa-li la crema al teu fill).
Li'ls agafaré (Agafaré els petards al pare).
Pots portar-li-les? (Pots portar les tasses a la mestra?).
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (8.4.3.3a)