FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de formar imatges mentals. Facultat de formar combinacions d'imatges, conceptes i sentiments que no forneix la realitat. Imaginació creadora. Un poeta que manca d'imaginació. Té una imaginació esbojarrada. Facultat d'organitzar d'una manera nova, en forma d'imatges [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa referència. referent a Tocant a, pel que fa a, pel que es refereix a. Realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe. Model que encarna uns valors dignes de ser imitats. Pompeu Fabra esdevingué un referent de la catalanitat. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L'avar no somia altra cosa sinó abassegar diners. Semblava que volia ser a tot arreu i abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent. Ocupar enterament l'atenció i la dedicació (d'algú). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Error dels sentits o de l'esperit que fa prendre per realitat l'aparença. Una il·lusió òptica. Engany degut a una falsa aparença. Esperança sense fonament real. No et facis il·lusions: aquest càrrec no serà per a tu. Viure d'il·lusions. Engrescament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que transcendeix. Relatiu o pertanyent a la transcendència. Que intel·lectualment o moralment ateny una gran altura. Transcendental 1 . Que se situa més enllà d'una determinada esfera i no és de la mateixa naturalesa. La realitat és transcendent al coneixement. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Representació molt viva de la realitat. Moviment literari difós a Itàlia durant l'últim decenni del segle xix que té com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès. Gènere operístic del segle xix, sobretot italià, que es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al nom. Una crida nominal. Una votació nominal. Que té la funció d'un nom. Que existeix de nom, però no en realitat. Que té el nom d'una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal. Que correspon al funcionament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relat basat en fets de la vida quotidiana que il·lustra una realitat de tipus teològic o moral. Les paràboles de l'Evangeli. Corba plana que resulta de tallar una superfície d'un con de revolució per un pla paral·lel a una de les generatrius, els punts de la qual corba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a guiar-se més per consideracions pràctiques que per ideals. Doctrina filosòfica que admet que els universals tenen alguna forma de realitat, independent dels conceptes i dels noms. Doctrina filosòfica que afirma l'existència de substàncies materials [...]
