31.
hueso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat os. Se ha roto un hueso de la mano, s'ha trencat un os de la mà. 2 [peine, botón, etc] os. 3 [de una fruta] pinyol, os. 4 fig i fam os. Las matemáticas son un hueso, les matemàtiques són un os. 5 fig [persona difícil de tratar] home dur (o dona dura) de pelar (o de rosegar). El profesor [...]
|
32.
pelar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
brut. 8 duro de pelar fig i fam un os dur de rosegar. 9 que pela fam que pela, que talla, que gela. Hace un frío que pela, fa un fred que pela. v pron 10 fam pelar-se. 11 pelárselas fig i fam [apetecer] fondre's per, sospirar per, delir-se, gruar per. 12 que se las pela [correr, ir] com un llamp (o un [...]
|
33.
os 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: ossos] 1 anat hueso. Os coxal, frontal, parietal, hueso coxal, frontal, parietal. 2 pl [restes mortals] huesos, restos mortales. 3 fig [peresa] pereza f, galbana f. 4 donar a algú un os a rosegar fig i fam dar un hueso que roer a uno. 5 d'os [color] hueso. Un vestit de color d'os, un [...]
|
34.
palo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 24 a palo seco fig sense res, ras i curt, a seques, pelat, en pèl. 25 cada palo que aguante su vela fig cadascú que carregui el mort, a cadascú el seu. 26 caérsele a uno los palos del sombrajo fig caure-li a algú l'ànima als peus. 27 dar palo fer pena, trencar (o rosegar) el cor. Me da palo verle tan [...]
|
35.
detractar [o detreure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
penjaments(d'algú) desgastar(la bona fama d'algú) arrossegar (algú) pel fang (o pel llot) deprimir la reputació(d'algú) dir fàstics(d'algú) llevar la pell(a algú) (fig.) rosegar ossos morts, malparlar d'una persona difunta. tocar(en frases negatives). Digueu-me el que vulgueu, però no toqueu la meva [...]
|
36.
pena
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
molestia. 16 ...que fa pena fig ...que da pena. 17 sota pena de bajo (o so) pena de. 18 tenir una pena al cor (o rosegar una pena el cor) fig tener una espina clavada en el corazón. 19 treure algú de pena [animar] levantar el ánimo a alguien, animar a alguien. 20 valer (o pagar) la pena valer (o merecer [...]
|
37.
dur 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. tirós, dur, de mal rosegar. dur com un os dur com una post. Un bistec dur com una post. dur com una sola de sabata, íd. 2 Dit d'una persona, quant al caràcter. insensible(->) inexorable inclement cordur rude. Un hivern molt rude. rigorós despietat sense sentiments Cp. inhumà, cruel 3 [...]
|
38.
afligir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tribular(≠ atribolar) adoloraro adolorir acorar conferir desconsolaro desconhortar consternar contristar desolar(fig.) turmentar(fig.) fer pena omplir d'aflicció (o de pena, o de dol, o d'angoixa) afectar trasbalsar trastornar trencar el cor rosegar el cor. Aquesta pena li rosega el cor [...]
|
39.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucaro pispar, prendre [...]
|
40.
déu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] de padre y muy señor mío. 14 de Déu en avall [per sota de Déu] de Dios abajo. 15 Déu ajut quan... [qui sap] sabe Dios (o Dios sabe) cuándo.... Déu ajut quan arribaran, sabe Dios cuándo llegarán. 16 Déu dona faves (o pa) a qui no té queixals (o garrofes a qui no les pot rosegar) Dios da pañuelo al que [...]
m 1 dios. Un déu pagà, un dios pagano. El diner és el seu déu, el dinero es su dios. 2 [en majúscula] Dios. Pregar Déu, rogar a Dios. 3 a Déu sien dades! [resposta a un gràcies] de nada. 4 ajuda't i Déu (o el cel) t'ajudarà ayúdate y el cielo (o Dios) te ayudará, ayúdate y ayudarte he, a Dios rogando y con el mazo dando. 5 a la bona de Déu a la buena de Dios. 6 alçar (o elevar, o aixecar) Déu fam crist [en la missa] alzar, hacer la elevación. 7 amb l'ajuda de Déu si Dios quiere. 8 anar com Déu vol [de qualsevol manera] ir de cualquier manera. 9 clamar a Déu clamar al cielo (o a Dios). És un crim que clama a Déu, es un crimen que clama al cielo. 10 com Déu mana como Dios manda. 11 com hi ha Déu! [sorpresa] ¡válgame Dios! 12 com hi ha Déu que [afirmació] como hay Dios que, bien sabe Dios que. Com hi ha Déu que ho faré, como hay Dios que lo haré. 13 de cal Déu (o de tots els déus) [desmesurat] de padre y muy señor mío. 14 de Déu en avall [per sota de Déu] de Dios abajo. 15 Déu ajut quan... [qui sap] sabe Dios (o Dios sabe) cuándo.... Déu ajut quan arribaran, sabe Dios cuándo llegarán. 16 Déu dona faves (o pa) a qui no té queixals (o garrofes a qui no les pot rosegar) Dios da pañuelo al que no tiene narices, Dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces. 17 Déu em perdoni (o no m'ho tingui en compte) Dios me perdone (o no me lo tenga en cuenta). 18 Déu et beneeixi (o t'empari) Dios te bendiga (o te ampare, o te ayude). 19 Déu et faci bo! [per a deixar per inútil] ¡Dios te ampare! 20 Déu faci que (o plagui a Déu que) Dios quiera que. 21 Déu hi faci més que nosaltres Dios nos tenga de su mano, Dios nos asista. 22 Déu ho faci (o ho vulgui) Dios lo quiera, permita Dios.... 23 Déu i ajut (o i ajuda) [esforç] Dios y ayuda. Hem necessitat Déu i ajut per a aconseguir-ho!, hemos necesitado Dios y ayuda para conseguirlo 24 Déu me'n guard (o me'n reguard, o nos en guard) Dios me (o nos) libre. 25 Déu meu! ¡Dios!, ¡Dios mío!, ¡Dios santo!, ¡ay Dios! 26 Déu no ho vulgui no quiera Dios, Dios no lo quiera. 27 Déu Pare crist Dios Padre. 28 Déu proveirà Dios proveerá. 29 Déu sap (o ho sap) Dios sabe (o sabe Dios), bien sabe Dios. 30 Déu tanca una porta i n'obre una altra fig Dios aprieta pero no ahoga, cuando una puerta se cierra, otra se abre (o cien se abren). 31 Déu té un bastó que pega sense fer remor Dios castiga sin piedra ni palo. 32 Déu t'ho pagui Dios te lo pague. 33 Déu vos guard! [salutació] ¡buenos días! (o ¡buenas tardes!, o ¡buenas noches!). 34 donar a Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar dar a Dios lo que es de Dios y al César lo que es del César. 35 és com Déu l'ha fet cada uno es como Dios le ha hecho. 36 gràcies a Déu gracias a Dios (o a Dios gracias). 37 lloat (o beneït) sia Déu! [lloança] ¡bendito (o alabado) sea Dios! 38 lloat (o beneït) sia Déu! [disgust, conformitat] ¡vaya por Dios!, ¡alabado (o bendito) sea Dios! 39 mai no és tard quan Déu ajuda nunca es tarde si la dicha es buena, más vale tarde que nunca. 40 ni Déu! fig i fam [ningú] ¡ni Dios! 41 no haver-hi Déu que l'entengui (o ho entengui) [difícil] no haber Dios que le entienda (o que lo entienda). 42 no sé quin Déu em deté no sé cómo tengo aguante. 43 no témer ni Déu ni el diable no temer ni a Dios ni al diablo (o ni a rey ni a Roque). 44 per Déu! (o per l'amor de Déu!) [per favor] ¡por Dios! (o ¡por el amor de Dios!). 45 per Déu i tots els sants [jurament] por estas. 46 posar Déu per testimoni poner a Dios por testigo. 47 quan Déu voldrà cuando Dios quiera. 48 que Déu ens empari que Dios nos ampare (o nos asista, o nos coja confesados). 49 que Déu l'hagi perdonat que Dios lo tenga en su santa gloria. 50 que sigui el que Déu vulgui que sea lo que Dios quiera. 51 rebre Déu [combregar] recibir a Dios. 52 semblar (o creure's) el déu de la Terra darse aires de gran señor. 53 sense encomanar-se a Déu ni al diable [irreflexivament] sin encomendarse a Dios ni al diablo. 54 si a Déu plau si Dios quiere, Dios mediante. 55 si Déu vol si Dios quiere. 56 temptar Déu tentar a Dios. 57 tot déu fig [tothom] todo dios. 58 valga'm Déu! ¡válgame Dios!, ¡Dios! 59 voto a Déu! fig i fam ¡voto a Cristo!, ¡voto a tal (o a bríos)! |