211.
adreçador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adreça. Estri per a adreçar o rectificar moles. Màquina per a adreçar peces o barres. passar per l'adreçador Sotmetre's a una imposició. Operari que adreçava robes de seda de tota mena i també peces de lli per a les valones i les gorgeres. [...]
|
212.
adret -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cap defecte físic. Té dos nois bons i adrets. [...]
|
213.
adriàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la mar Adriàtica. [...]
|
214.
adulador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adula. Poble adulador. Paraules aduladores. Els aduladors del rei, del poble. [...]
|
215.
adult -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pervingut al terme de l'adolescència, de la creixença. Persona adulta. Planta adulta. Persona gran o adulta. Una malaltia que no ataca els adults. Propi de l'adult. El capgròs perd la cua en assolir l'estat adult. [...]
|
216.
adulterador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adultera quelcom. [...]
|
217.
adust -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com cremat o abrusat. Terres seques i adustes. De geni eixut, aspre. És persona de poques paraules, molt adusta. [...]
|
218.
adverbialitzador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix adverbialitzador. [...]
|
219.
advers -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contrari, oposat hostilment, desfavorable. Vam navegar amb vent advers i amb vent pròsper, segons els dies. Circumstàncies adverses. [...]
|
220.
advertidor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adverteix. [...]
|