FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar el boç (a un gos, a un cavall, etc.). Posar (la bufanda, la capa, etc.), cobrint la part inferior de la cara fins al nas o als ulls. S'emboçà la capa fins als ulls. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que evacua pets amb freqüència. Petit de mena i de raça indefinida, s'aplica a un gos. Un gos petaner de carrer m'ha seguit fins a casa. Han adoptat un petaner de pèl marronós i potes curtes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dalmàcia. Relatiu o pertanyent a Dalmàcia o als seus habitants. Llengua romànica, avui extingida, parlada a Dalmàcia. Relatiu o pertanyent al dàlmata. Gos de talla mitjana que té el pelatge blanc amb taques negres. Un gos dàlmata. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Pequín. Relatiu o pertanyent a Pequín o als seus habitants. Gos d'una raça d'origen xinès, petit i amb el musell curt, ample i arrugat, les orelles caigudes i el pèl llarg i abundant. Un gos pequinès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble àrtic emparentat amb els lapons. Gos de pèl llarg i abundós de color blanc o beix, criat a Sibèria pels samoiedes, que l'utilitzen com a animal de tir, de companyia o com a gos d'atura. [...]
