101.
mata 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sulfur de coure i ferro, o de coure, níquel i ferro, que s'obté com a fase intermèdia en el procés d'extracció metal·lúrgica del coure i del níquel. [...]
|
102.
cuprós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al coure. Que conté coure, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a monovalent. [...]
cuprós -osa
|
103.
cúpric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al coure. Que conté coure, s'aplica especialment als compostos en què aquest actua com a bivalent. Sulfat cúpric. Una sal cúprica. [...]
|
104.
cuprita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, òxid de coure, de fórmula Cu2O, que cristal·litza en el sistema cúbic, té color rogenc i pot ésser mena de coure. [...]
|
105.
escaldufar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escalfar, coure, superficialment. Fer (una cosa) a mitges, d'una manera incompleta. Escaldar-se. [...]
|
106.
recoure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a coure. Coure massa. Sotmetre (un metall) a un tractament de recuita. [...]
|
107.
calcocita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfur de coure, de fórmula Cu2S, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color gris plom i és mena de coure. [...]
|
108.
similor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliatge de zinc i coure, que té el color i la brillantor de l'or. [...]
|
109.
enargita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfosal d'arsènic i coure, de fórmula Cu3AsS4, que cristal·litza en el sistema ròmbic en cristalls generalment tabulars o prismàtics i és mena de coure. [...]
|
110.
verdet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carbonat bàsic de coure, de color verd, que es forma a la superfície dels objectes de coure, de bronze o de llautó que estan en contacte amb l'aire. Pigment que s'obté per l'acció de l'àcid acètic sobre el coure i és essencialment un acetat bàsic de [...]
|