FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assemblea o congrés especialment de bisbes per a deliberar i decidir sobre qüestions de doctrina o de disciplina eclesiàstica. Concili ecumènic. Concili provincial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposició, explanació crítica d'un text, especialment sacre o jurídic. L'exegesi bíblica. Disciplina teològica que estudia científicament el sentit de la Bíblia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ètica, a l'acció moral, als sentiments, als deures, als capteniments, morals. Disciplina filosòfica que tracta de la moral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina científica que estudia la criminalitat i té per objecte la prevenció del delicte, el tractament del delinqüent i la reparació de la víctima. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defensar en judici causes civils, criminals, laborals, etc. Parlar en favor d'algú o d'alguna cosa. Els resultats advocaven per la unitat i la disciplina del partit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure vivament a fer una cosa, a la realització d'un acte. Tothom incitava aquell desgraciat a la venjança. Incitava els alumnes a la disciplina i a l'estudi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina d'origen hindú que té per objecte d'assolir el domini del cos i de l'esperit a través d'unes pràctiques ascètiques o simplement físiques o psicofisiològiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina que estudia l'estructura i l'evolució d'una llengua principalment per mitjà de l'anàlisi i la interpretació de textos i llurs relacions amb les cultures on s'han originat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dotat del privilegi de troncalitat, s'aplica a un bé hereditari. Que forma el nucli d'una disciplina o d'una especialitat. Matèries troncals. Relatiu o pertanyent al tronc d'un arbre genealògic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina que estudia l'ordenació i la classificació dels discos fonogràfics. Llista de discos fonogràfics relatius a una matèria, a un autor o a un intèrpret. La discografia de Mozart, de la Nova Cançó. [...]
