FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina que estudia el cicle de l'aigua, des de la formació dels núvols als efectes de les precipitacions en les aigües subterrànies, en els cabals dels rius i en els nivells dels embassaments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'ús social del llenguatge. Relatiu o pertanyent a la sociolingüística. Disciplina que estudia les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment entre fets lingüístics i fets socials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Advertir severament (algú) per tal que s'esmeni. Imposar (a algú) una sanció de caràcter lleu per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc. Publicar el nom i altres circumstàncies (dels qui volen contreure matrimoni). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afluixar, disminuir, la tensió (d'algú o d'alguna cosa). Estira't i relaxa les cames. Amb aquestes fregues els músculs es relaxen. Fer menys sever, menys rigorós. Relaxar la disciplina. Els costums es relaxen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al sentiment del bell, especialment en l'art. Disciplina filosòfica que tracta de la bellesa, especialment en l'art, i la sensibilitat, especialment artística. Tècnica que té per objecte d'embellir el cos i, particularment, la pell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ensenya una ciència, un art, una disciplina. Una professora de matemàtiques, de física, de química. Un professor de música. Un professor de llatí. Músic que integra una orquestra, una banda, etc. Els professors d'una orquestra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles. Estricte, rígid, en l'observança d'una llei, d'un precepte, d'una regla. Un jutge sever. Disciplina severa. Costums severs. Un estil sever. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica per a determinar la composició d'una substància a partir de les seves característiques espectrals. Disciplina que té per objecte l'anàlisi de les propietats físiques i químiques de la matèria mitjançant l'espectre de les radiacions que emet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resposta escrita d'un emperador romà, d'un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d'una província, etc., sobre una qüestió de govern, pel papa sobre una qüestió de govern o de disciplina de l'Església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fluix, que no té la tensió necessària. Disciplina laxa. En fonèt., que s'articula amb escassa dislocació de la cavitat bucal, repartint l'energia articulatòria entre el sector bucal i el faringi. Que té flors molt separades, s'aplica a les inflorescències. [...]
