Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

posar

1 colĚlocar
plašar
emplašar (un edifici, un monument, etc.)
ubicar, posar en tal o tal lloc.
sobreposar o superposar, posar al damunt.
anteposar o preposar (al davant)
juxtaposar (al costat)
sotaposar o subordinar (a sota; es diu nomÚs parlant de persones, referint-se al rang, al cÓrrec, etc.)
posposar (alg˙ o alguna cosa, al darrere)
contraposar, oposar o confrontar, posar una cosa davant d''una altra per fer-li obstacle.
situar, setiar o assetiar, posar una cosa en un seti o indret.
deixar. Deixeu el llibre sobre la taula.
deposar, posar una cosa en un lloc per desempallegar-se''n.
reposar, tornar a posar. DesprÚs de consultar-lo, reposÓ el llibre al seu lloc.
entaforar, posar una cosa en un lloc desavinent. On has entaforat les claus?
incloure, posar una cosa dins una altra.
introduir (→)
ficar (→). Ficar-se el dit al nas.
compassar, posar una cosa d''una manera regular.
carejar (tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc.
endossar, posar a alg˙ una peša d''abric al dors.
plantar (fam.). On vols que el planti, aquest quadre?
fotre (vulg.). Fot les pomes al cistell. TambÚ pron. No et fotis a plorar.
imposar, posar sobre, esp. en llenguatge lit˙rgic. ImposÓ les mans sobre el cap de l''ordenant. Es diu, altrament, d''una cosa onerosa (una cÓrrega, un impost, una obligaciˇ, una pena o cÓstig, etc.). TambÚ imposar un nom.
infligir (una pena, un cÓstig, etc.)
assentar, posar una cosa sobre una base, en disposiciˇ estable. Assentar els fonaments. Assentar una columna sobre el seu s˛col.
exposar. Exposar una cosa al sol, a l''acciˇ de l''aire.
dipositar. DipositÓ en ell tota la seva confianša. DipositÓ el fardell a terra.
entravessar, posar de travÚs.
encabir, posar una cosa en un lloc, amb cert esforš.
instalĚlar
establar, posar el bestiar a l''estable.
acomodar, posar alg˙ o alguna cosa en un lloc convenient.
subrogar, posar una persona en el lloc d''una altra.
sumir (fig.), posar alg˙ en un estat penˇs. All˛ el sumÝ en la desesperaciˇ (en la tristesa, en la nostÓlgia, etc.).
avanšar (tr.), posar una cosa endavant. AvanšÓ el peu dret.
envalisar, posar a la maleta.
embagular
encalaixonar
encaixar, posar en una caixa.
ensacar (al sac)
encistellar (en un cistell)
encasellar (en caselles)
embossar (a la bossa)
envasar (en un vas)
embutxacar (a la butxaca)
aplanar, posar una cosa horitzontalment. DesprÚs va aplanar la roba sobre l''herba.
emplastrar, posar una cosa a tall d''emplastre.
apostar, posar persones en un lloc determinat. El capitÓ va apostar cinc homes per vigilar el camÝ.
clavar (fam.). Clavar la vista en alg˙.
engegar (en certes frases). Engegar un negoci. Engegar les campanes al vol.

2comenšar.

3suposar.

4 (posar-se pron.). Fer p˛sit, una cosa.
assolar-se
assentar-se
dipositar-se
sedimentar-se
deposar (intr.). Aquest vi deposa molt.

5 Posar-se bÚ o malament, un aliment:
assentar-se. Aquestes faves se m''han assentat malament.

6 Posar-se un vestit, etc:
endossar-se. Es va endossar la capa.
encamisar-se, posar-se sobre el vestit una camisa, esp. per fer una encamisada.
encasquetar-se, ficar-se el capell, la gorra, fins a les orelles.
engiponar-se, posar-se una peša de vestir de qualsevol manera, a correcuita. Com t''has engiponat la roba, avui?
cossar-se, posar-se la roba molt ajustada al cos.
calšar-se, posar-se un calšat.

7 Posar-se a:
arrencar a. Quan veiÚ el seu pare, arrencÓ a cˇrrer.
comenšar a. De sobte, comenšÓ a ploure.
clavar-se a. Em vaig clavar a cˇrrer. Es va clavar a riure.
rompre a. Rompre a plorar, a riure.
pegar. De cop, va pegar a cˇrrer.
agafar a. Vaig agafar a cˇrrer.
esclafir (el plor, el riure, etc.)
esclatar a (plorar, riure)

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions