FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'horitzó sensible per on surt el sol en els equinoccis. Dirigir-se cap a l'est. El vent ve de l'est. Porció del cel veïna a l'est. [usat en aposició] En direcció est. Part d'un país situada envers l'est, regions situades envers l'est. L'est d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fasiànids, semblant a la perdiu, originari de l'est de la Mediterrània, introduït i posteriorment extingit a les nostres contrades (Francolinus francolinus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix significat que un altre mot, encara que pugui diferir en altres valors funcionals dins un enunciat concret. Els termes llevant i est són mots sinònims. Mot sinònim. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar glaçat. El sol ha desglaçat el llac. Cessar d'estar glaçat. El llac comença a desglaçar-se. S'han desglaçat les relacions entre l'est i l'oest. Ja desglaça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis urodels de grans dimensions, amb la pell molt arrugada, aquàtics, de moviments lents i amb caràcters neotènics, propis de l'est d'Àsia i del nord-est d'Amèrica. Individu d'aquesta família. [...]