FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es manté dret, pla, ben llis, tibant. Les veles teses. a tesa [o a tota tesa] En tota l'extensió, sense limitació. Regar a tesa. a tesa [o a tota tesa] Sense interrupció, a totes hores. Treballar a tota tesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça d'abric interior, negra, feta de punt de llana o de cotó, que portaven els homes i les dones per a treballar en el camp. Samarreta de llana gruixuda que els pastors teixien de les deixies de la llana bona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vici. Cambra privada per a treballar, llegir, etc. Jo me'n vaig al meu cau a estudiar. a cau d'orella Tocant mateix a l'orella, en veu molt baixa. Li ho he dit a cau d'orella. Li has de parlar a cau d'orella si vols que et senti. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera d'estar disposat o arranjat. No m'agrada la disposició dels mobles. Estudiar la disposició dels astres. Estat d'esperit o de cos en què algú es troba per a fer alguna cosa. No està en disposició de llevar-se encara. No estic en disposició de treballar, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art i ofici de treballar l'argent o altres metalls fins com l'or o el platí. Obra d'argenter. Conjunt d'objectes d'argent, especialment el joc de coberts. Obrador i botiga d'argenter. Brodadura amb fils d'argent o d'or. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser fantàstic que es representa sota la figura d'una dona dotada d'un poder sobrenatural. Per encantaments d'una fada. Un conte de fades. Un país de fades. Tenir mans de fada. Treballar com una fada. Ésser bella com una fada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Millorar (una cosa) fent-la perfecta, acostant-la tant com es pot a la perfecció. Perfeccionar una màquina, un instrument. Perfeccionar una institució. Perfeccionar un escriptor el seu estil. Les màquines es perfeccionen dia a dia. Treballar a esdevenir millor. Perfeccionar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Efecte d'arrugues que s'obté en els teixits per diferents procediments, com ara valent-se de dos ordits alternats disposats en dos plegadors, l'un dels quals es fa treballar amb més tibantor que l'altre perquè els fils d'aquest produeixin les arrugues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en pasta. Pastar la farina. Pastar argila per fer un test. Treballar la pasta per fer pa, galetes, etc. En aquest forn, a les tres pasten. En constr., mesclar els materials per fer morter. Afaiçonar a un fi. Com t'ho pastes, tu, això? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fins i tot, contràriament al que hom podia suposar. Tothom ho trobarà ben fet, àdhuc els seus enemics. Àdhuc negre estaria millor que morat. Hi va treballar àdhuc ahir, que era festa. No feia pas gaire bon temps, àdhuc plovia; però no varen voler diferir l [...]
