61.
irritar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
volat. treure (o fer sortir) de polleguera despitar. El seu desdeny em despita. cremar(fig.). És un home que em crema amb les seves burles. S'usa també com a pron. No et cremis, home: no n'hi ha per a tant. fer pujar la sang al cap(fig.) fer mala sang(a algú) cremar [...]
|
62.
conseqüència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
consectari conclusió(lògica) 3 A conseqüència de: Com a efecte de. Per causa de. Per acció de. De resultes de. En virtut de. Com a producte de. 4 En conseqüència: Consegüentment(≠ conseqüentment). Per consegüent. Per tant. Per tal causa. 5 Tenir conseqüències: Repercutir. Transcendir. Deixar cua [...]
|
63.
atapeir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 comprimir serrar. No ens podíem bellugar, al metro, de tant serrats que anàvem. prémer. Premuts dins la munió, no podíem donar un pas. pitjar. Pitjar la llana dins d'un coixí. afetgegaro enfetgegar, atapeir, el trepig de les persones, el pas d'un vehicle, etc., la terra estovada; atapeir la [...]
|
64.
llibre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 volum, es diu tant si és una sola obra com part d'una obra. tom, llibre que és part d'una obra extensa. obra. Ha publicat una obra de química. Una obra en tres volums (o toms). tractat manual, llibre que conté resumit l'essencial d'una ciència o matèria. enquiridió, íd. vademècum, íd [...]
|
65.
cura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 curar. compte precaució zel mirament remirament sol·licitud atenció esment. Posar esment. Parar esment. diligència vigilància custòdia càrrec, cura d'una persona, cosa o lloc. gomboldatge(d'una persona desvalguda) agombolo agombolament recapte, en la frase donar recapte. Hi ha tant a fer que [...]
|
66.
embarcació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barca, nau. Per bé que embarcació és sinònim de nau, en general, se sol aplicar esp. a naus petites, sense pont, tant si són de rems com de vela o de motor. canoa, embarcació petita de rems, sense timó ni quilla. canot, embarcació lleugera d'esport, de rems, vela o motor. xalupa, embarcació [...]
|
67.
ajustar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
una banda de roba, un cinturó, etc., al voltant d'una part del cos. 2 (una porta, una finestra, etc.) tancar. ajuntar. Ajuntar una porta, tancar-la sense passar el pany. 3 Concertar les condicions d'un contracte. concertar alfarrassar, ajustar a un tant alçat, esp. els fruits en verd. acordar [...]
|
68.
impost
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(ant.) alcabala, tant per cent que es paga a l'Estat en els contractes de compravenda. lleuda(ant.) fogatge(ant.) espòrtula, drets pecuniaris que cobraven alguns jutges. prestació, qualsevol impost o servei exigit per la llei o l'autoritat. Prestació personal. peatge, impost que es paga per la [...]
|
69.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, mot en tant que expressa una idea. En la seva carta empra uns conceptes molt durs. veu Cp. locució: reunió de mots que fan la funció d'un mot. 2 al·lòtrop, mot que té, en una llengua, la mateixa etimologia que un altre. Col·locar i colgar són dos mots al·lòtrops, igual que hostal i [...]
|
70.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar(intr.) esclatar. Tant [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |