1.
desencallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (un vehicle) del lloc on està encallat. Desencallar un camió. Desencallar un vaixell. Desencallar un assumpte. Un vehicle, sortir del lloc on està encallat. Si no hi ha una nova proposta, les converses no es desencallaran. [...]
|
2.
desencallar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
desencallar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mar v tr 1 desencallar. v intr 2 [ponerse a flote] desencallar-se pron. [...]
|
4.
desencallar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un vehicle] desencallar. 2 [un vaixell] desencallar. [...]
|
5.
desencallament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desencallar o de desencallar-se. [...]
|
6.
desembarrancar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr desembarrancar, desencallar. [...]
|
7.
desembarrancar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr mar desembarrancar, desencallar. [...]
|
8.
desatascar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desatollar] desempantanegar. 2 [una cañería, una tubería] desembussar, desembossar. 3 fig desencallar. [...]
|
9.
desvarar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 relliscar. v tr 2 mar [un barco] desencallar. v pron 3 relliscar intr. [...]
|
10.
encallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aturar. embarrancar(una nau) 2 (encallar-sepron.) encallar(v. intr.) engargussar-se(a la gola, en una canonada) enclaperar-se Ant. Desencallar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|