FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a assotar. Instrument de suplici format amb cordes proveïdes de nusos o punxes amb el qual hom assotava els delinqüents. Deixuplines. Cop d'assot. Pena que hom imposava a certs delinqüents, d'ésser assotats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vetllar. Consagrar moltes vetlles a l'estudi. Conjunt de les hores de vespre en què hom està llevat, que hom dedica a una tasca, etc. A casa passem les vetlles llegint. Vigília 1 1 . [...]