Resultats de la cerca frase exacta: 88
Diccionari de la llengua catalana
|
81.
sant -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'Església. Un sant de l'època romana. Una santa italiana. Sant Pau. Santa Eulàlia. El sant d'algú, d'un poble. Tenir una paciència de sant. Morir com un sant. Encomanar-se a tots els sants. Persona molt virtuosa. Aquella dona és una santa. a bon sant t'encomanes! Expressió emprada per a indicar a algú que [...]
|
|
82.
mal 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
muntanya a causa de la disminució de la pressió atmosfèrica, el qual presenta símptomes com ara falta de força, nàusees, ofec o insomni. mal de pedra Litiasi. mal de peu Glossopeda. mal de ronyons Lumbago. mal de Sant Llàtzer Elefantiasi. mal de Sant Pau Epilèpsia. mal deixat Ròssec d'una malaltia. mal [...]
posar
|
|
83.
posar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subjecte determinat. M'ha posat la por al cos. Posar confiança en un metge. Posar esment en allò que hom fa. Posar algú atenció al que li diuen. Haurem de posar pau o acabaran fent-se mal de veritat. Treure (una cosa nova), adquirir-la, començar a tenir-la. Posar les dents un infant. Posar pèl un animal [...]
|
|
84.
demanar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Demanar el permís. Demanar el consentiment. Demanar una reparació. Demanar la pau. Va demanar de ser admès al club. Va demanar no haver de venir aquell dia. Nosaltres demanem que el castiguin. Demanen que els sigui concedit d'entrar. Expressar el desig de poder fer alguna cosa. He demanat per parlar amb [...]
|
|
85.
aixecar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. aixecar la veu en una assemblea Parlar-hi. aixecar un pla Prendre sobre el terreny les mesures necessàries per a traçar-lo. Un jugador, deixar el joc anant-se'n amb els guanys sense esperar que els perdedors puguin fer la pau. Fer bancarrota ocultant o alienant els béns propis per no pagar els creditors [...]
|
|
86.
cor 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, inhumà, de bronze. La pau del cor. cor de pedra [o cor empedreït, o cor sec] Cor insensible. cor què vols, cor què desitges [o a cor què vols, cor què desitges] Amb la satisfacció total dels desitjos. de mal cor loc. adv. De mala gana. de tot cor [o de cor, o de bon cor] loc. adv. Ben de grat. per cor de [...]
|
|
87.
base
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es recolzen per fer activitats, tant en temps de pau com en temps de guerra. Base aèria, base d'operacions, base logística, base naval. En el beisbol, vèrtex del camp de joc. Compost químic que és capaç de captar o d'acceptar ions d'hidrogen o protons procedents d'un àcid i que, en conseqüència, és [...]
|
|
88.
llengua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, isolades o en grups. llengua de vaca Fetge de vaca b). llengua de vedella Llengua de bou. llengua de Sant Pau Peix de la família dels soleids, d'uns 20 centímetres de llargada, amb quatre taques negres orlades de blanc, disposades simètricament, amb els dos ulls sobre el costat dret (Microchirus ocellatus [...]
|
posar
1 1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat. Posar un llibre a l'armari. Posar l'olla al foc. Posar la clau al pany. Posar oli en un llum. Posar sorra als caminals. Posar la sopa a la taula. Posar sentinelles a les portes. Posar algú els peus als estreps. Posar la data a una carta. Posar una coma, un punt i coma, un punt. Posar l'abric a un nen. Posar-se l'abric, el capell. Posar la sella a un cavall. Posar les cordes a un violí. Si està dret, posa-ho ajagut. Posar un escrit en francès. Posar un nen a pensió.
1 2 v. tr. [LC] per ext. Posar-se alguna cosa al cap. Posar diners en un negoci. Tu hi posaràs els diners, i jo, el treball. Posar ordre en els seus afers. Posar un nom a algú. Posar preu a una cosa. A quant me'l poseu, el quilo de raïm? Posar obstacles a una acció. Posar en dubte una cosa.
1 3 intr. pron. [LC] Passar a un lloc determinat, a una nova posició, a un nou estat. Tot jugant, s'han posat sota la flassada. Posar-se de puntetes, de genollons. S'ha posat content.
1 4 [LC] posar cert temps a fer una cosa Esmerçar-l'hi. Quantes hores hi posareu, a reparar-me el motor?
1 5 v. tr. [LC] Fer que (una qualitat, una activitat anímica o una altra cosa immaterial) estigui en un subjecte determinat. M'ha posat la por al cos. Posar confiança en un metge. Posar esment en allò que hom fa. Posar algú atenció al que li diuen. Haurem de posar pau o acabaran fent-se mal de veritat.
2 tr. [LC] Treure (una cosa nova), adquirir-la, començar a tenir-la. Posar les dents un infant. Posar pèl un animal. Posar arrels una planta. Posar seny. Posar anys.
3 1 tr. [LC] Suposar 1 2 . Posem que sigui veritat.
3 2 [LC] [AD] posat que loc. conj. En el cas que. Ho faré, posat que hi estigui d'acord. Posat que vingui, que no ho crec.
4 1 intr. pron. [LC] Un líquid, perdre les substàncies estranyes que l'enterboleixen per deposició d'aquestes al fons del recipient. Posar-se el vi.
4 2 intr. pron. [LC] per ext. Era un baliga-balaga; però, amb els anys, s'ha posat.
5 aux. pron. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició a , començar a fer, a esdevenir-se, allò que indica aquell infinitiu. Posar-se a treballar. Posar-se a plorar. Posar-se a ploure.
6 intr. [LC] Fer estada per un temps més o menys curt en un hostal, a casa d'altri. On poses quan vas a Tortosa? A Calella, posarem a casa dels meus cosins.
7 intr. pron. [LC] Un ocell que volava, parar-se sobre una cosa. Els coloms es posen a la cornisa i embruten la façana.
8 intr. [LC] Fer de model a un artista.