Resultats de la cerca frase exacta: 3.868

131. Concordança del verb en oracions formades per un dels o una de les / Una de les activitats que té més èxit és... o Una de les activitats que tenen més èxit és...?
Font Fitxes de l'Optimot
.5.1.2e i 13.5.1.3c)  [...]
132. 'Què fort!' o 'Que fort!'? / El mot 'que' com a forma exclamativa / El mot 'què' com a pronom interrogatiu
Font Fitxes de l'Optimot
corruptes! (i no Què n'hi ha, de corruptes!) Així doncs, en els parlars orientals, aquest mot es pronuncia amb vocal neutra, mentre que en els parlars occidentals, la pronúncia és amb e tancada. D'altra banda, hi ha el pronom interrogatiu què, que equival a dir 'quina cosa'. I també hi ha el nom què [...]
133. Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols
Font Fitxes de l'Optimot
terminacions següents: a, e, i, o, u (excepte si la i i la u formen part d'un diftong que no sigui güi ni qüi: desmai, canteu, avui, però pingüí), as, es, is, os, us, en i in. Per exemple: aniràs, camió, comprèn, costós, dormís, obtús, perdés, tabú; Mercè, Dublín, Rupià, etc. 2. S'accentuen les paraules [...]
134. Erik, Eric o Èric?
Font Fitxes de l'Optimot
obert a la e i amb una c al final del mot: Èric. Així, la grafia i la pronúncia d'aquest antropònim dependrà del cas al qual es faci referència: el primer, en què hi ha un mot agut, Eric, o bé el segon, que s'ha adaptat al català amb la grafia Èric.  [...]
135. Mots acabats en -x o -xt / Plural de noms i adjectius acabats en -x o -xt
Font Fitxes de l'Optimot
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
136. Article neutre 'lo' + adjectiu / 'Farem tot lo possible' o 'Farem tot el possible'?
Font Fitxes de l'Optimot
 allò essencial del projecte). d) Noms abstractes relacionats amb els adjectius. Demà sabrem la profunditat de l'escletxa (i no Demà sabrem lo profund de l'escletxa). e) En el cas de les oracions exclamatives, es poden utilitzar construccions com ara, si / que n'és de + adjectiu, com és de + adjectiu [...]
137. Alternances vocàliques en el verb veure: vore o veure? vorà o veurà?
Font Fitxes de l'Optimot
convé. Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals amb la vocal realitzada com a u. En valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una o en l'infinitiu: M'agradaria vore esta pel·lícula. En alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el [...]
138. Ortografia de r i rr / r i rr en compostos i derivats
Font Fitxes de l'Optimot
rizo-) i rodo-, i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, batirreòmetre, otorrinolaringòleg, ornitorrinc, arrizotònic, cinorròdon; neurorràfia, hemorràgia, diarrea, verborrea, metrorrexi, hemorroide. e) Els derivats formats amb els prefixos [...]
139. nombre o número?
Font Fitxes de l'Optimot
sortit el número de febrer de la revista local. d) Anomena una peça dins d'un espectacle. Per exemple: M'agraden els números de circ. e) Anomena el bitllet amb què es participa en un joc d'atzar. Per exemple: On hem desat el número de la rifa? f) En plural, números, pot significar 'càlculs [...]
140. Infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton / coneixe't, convence-us, digue-li, vulgue-ho
Font Fitxes de l'Optimot
Tingue-la preparada per si la necessitem (en lloc de tingues-la). Sigue-li sincera (en lloc de sigues-li). 3. Quan s'afegeix un pronom feble a la segona persona del singular de l'imperatiu (com ara ajup, cull, cus, mor, promet, etc.), en els registres informals se sol afegir una e de suport al verb. Per [...]
Pàgines  14 / 387 
<< Anterior  Pàgina  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  Següent >>