FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confiar, encomanar, endossar, (a algú) l'execució, la cura, d'alguna cosa, una funció de la qual té la responsabilitat. M'han encarregat de vigilar-lo. El vam encarregar d'avisar-te. Ell ha estat encarregat de dir-los-ho. Assumir la cura, l'execució, d'alguna cosa. Jo m [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encomanar, encarregar. Li va comanar la custòdia del fill. Posar-se sota la potestat o el domini d'un senyor major, tant d'una manera merament personal com per raó de terres, de castells o de feus atorgats per aquest a qui es comanava o bé per manament del príncep. Atorgar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encarregar o d'encarregar-se. Cosa encarregada. Donar un encàrrec. Tenir un encàrrec. Fer un encàrrec. encàrrec de gestió Encàrrec d'activitats que són competència d'òrgans administratius o d'entitats de dret públic a altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra que s'encarrega a algú d'anar a acomplir. L'enviat tornarà quan haurà acabat la seva missió. Encarregar a algú una missió delicada. Una missió diplomàtica. Una missió científica. Obra dels sacerdots o pastors que van a predicar l'evangeli en [...]