FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es manifesta sol·lícit a ésser útil a un altre. Se m'acostava amb un aire amable i oficiós. De caràcter benèvol, s'aplica a la mediació d'un tercer. Que prové d'una autoritat, però sense caràcter oficial. Comunicació oficiosa. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que importa, que emmena una conseqüència seriosa. La pregunta és important. Una ocasió important. L'important és que t'ho paguin. Considerable. Una quantitat important de cotó. A qui la seva situació dona una autoritat, una representació, considerable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina política medieval que considerava el poder civil sotmès a l'autoritat eclesiàstica, a la qual restava vinculat legalment. Clericalisme, ultramuntanisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegir, aplicar, (alguna cosa) damunt una altra. Sobreposar un dibuix a un teixit. Cal sobreposar els travessers als muntants. Posar (algú o alguna cosa) per sobre d'altres en consideració, rang, autoritat, etc. Sobreposar la comoditat a l'elegància. Fer-se superior a les adversitats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que imposa als altres la seva autoritat. Un caràcter autoritari. Que exerceix el poder sense permetre l'oposició. Estat autoritari. Govern autoritari. [...]
