Teoria segons la qual els fenòmens físics i psicològics són explicables en últim terme únicament per una ment creativa i interpretativa. [...]

Forma que tenen els mots en la ment abans d'ésser formulats per la paraula o per l'escriptura, imatge auditiva. [...]

Trastorn parcial de l'atenció que es manifesta per la incapacitat de mantenir fixa la ment sobre un fet o un objecte. [...]

Doctrina, en la polèmica dels universals de l'escolàstica, que defensa que l'universal només té existència en la ment com a concepte. [...]

Deliri de control en què es creu que els pensaments han estat robats de la ment de l'individu per altres persones o forces externes. [...]

adj 1 àgil. Un atleta ágil, un atleta àgil. 2 àgil, viu -iva. Una mente ágil, una ment àgil. Un estilo ágil, un estil àgil.  [...]

Procés amb què la ment organitza el material i els estímuls sensitius, generalment sorolls, colors, o olors, per tal de donar-los significat i aprehendre la realitat. [...]

Tendència segons la qual tota veritat o coneixement estan condicionats per la ment cognoscitiva i les condicions subjectives, de manera que cap saber no és segur. [...]

Ciència pluridisciplinària que intenta comprendre la ment i el comportament humà, per la qual cosa desenvolupa teories sobre la percepció humana, el pensament i l'aprenentatge. [...]

Fenomen psíquic pel qual una idea és la causa de l'aparició espontània d'altres idees a la ment, a conseqüència d'una sèrie de connexions recíproques. Pot ésser involuntària o bé controlada pel subjecte mateix. L'associació involuntària és un instrument de la tècnica psiconanalítica anomenat mètode [...]