Resultats de la cerca frase exacta: 101
|
11.
vuitantè -ena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té setanta-nou davant seu, el que fa vuitanta. Que és una de les vuitanta parts iguals en què es divideix una quantitat o un tot. Un vuitantè, 1/80. Els ordinals i els fraccionaris compresos entre vuitantè i norantè són: [...]
|
|
12.
orquestra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'instruments. orquestra simfònica [o orquestra filharmònica] Orquestra que té entre vuitanta i cent instruments. [...]
|
|
13.
setanta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
al nombre setanta. Escriu un setanta a l'inici de cada paràgraf. Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són: setanta-un, setanta-una, 71; setanta-dos, setanta-dues, 72; setanta-tres, 73; setanta-quatre, 74; setanta-cinc, 75; setanta-sis, 76; setanta-set, 77 [...]
|
|
14.
volum
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de fulls manuscrits o impresos enquadernats junts, sia una obra sola, una part d'una obra, o diferents obres. Una obra en sis volums. Un volum que conté Lo Somni de Bernat Metge i la història de Valter i Griselda. Una biblioteca de vuitanta mil volums. Rotlle 1 1. Grandor [...]
|
|
15.
a 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vuitanta a noranta persones. Anar d'una cosa a l'altra. Introduint un complement de temps, expressa relacions que denoten: El temps en què és o s'esdevé alguna cosa. Dinar a les dues. Ja som a la nit. A l'edat de trenta anys. El terme d'un període de temps. L'autobús circula del [...]
|
|
16.
passar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Passar d'alegre a trist. Anar més enllà. Passar de mida. Passar dels cinquanta. El malalt no passarà d'aquesta nit. passa de Un poc més de. Va perdre passa de deu euros. Sol·licituds, n'hi ha passa de vuitanta. En certs jocs de cartes, de dòmino, etc., renunciar [...]
passar
|
|
17.
dodecaedre rom
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Matemàtiques
Poliedre semiregular de vuitanta cares triangulars i dotze cares pentagonals. [...]
|
|
18.
postporno
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Porno reivindicatiu d'influència postmoderna, sorgit als Estats Units a mitjan anys vuitanta, en què es qüestiona la visió del sexe de la indústria pornogràfica tradicional des d'un punt de vista feminista, inclusiu i prosexe, i en què es busca el protagonisme de les dones, els dissidents sexuals [...]
|
|
19.
thrash-metal [en]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Estil musical derivat del heavy-metal, originat als anys vuitanta del segle XX, que incorpora elements del punk i es caracteritza per un temps ràpid. [...]
|
|
20.
acid-jazz [en]
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Estil musical originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX a Londres, que combina el jazz amb elements del funk, el soul i el hip-hop. [...]
|
passar
1 1 v. intr. [LC] Recórrer tal o tal camí, travessar tal o tal lloc anant d'un indret a un altre. La processó passa per davant de casa. Un carrer per on passa molta gent. Anar de A a B passant per C. Per on passarem? Passar entre dues files de soldats. A quina hora passarà el tren? Ell va passar pel costat meu. Passar per la porta, per la finestra. La taula no passa per la porta. Va passar com un llamp.
1 2 v. intr. [LC] per ext. Quina idea et passa pel cap? Passar algú per damunt dels escrúpols, dels miraments, de tot.
1 3 v. intr. [LC] Tenir el seu recorregut. El Ter passa per Girona. El camí passa pel mig del bosc. La canonada de l'aigua passa per sota el mur.
1 4 [LC] passar algú per tot Suportar-ho tot.
1 5 [LC] passar i traspassar Passar reiteradament per un lloc.
2 v. intr. [LC] Ésser tingut per tal o tal cosa sense ésser-ho. Passar per lladre. Passar per bona una moneda falsa. Una moneda que no passa. Aquesta sí que no et passa: me n'has dit tantes, de mentides!
3 1 v. intr. [LC] Esdevenir-se, ocórrer. Això va passar ahir. Això no et passa sinó a tu. Això no passarà sense càstig. Passar desapercebut.
3 2 v. intr. [LC] El temps, seguir el seu curs. Una hora que ha passat volant. Els millors dies ja han passat.
3 3 v. intr. [LC] Cessar 2. Ja han passat els freds. El perill ja ha passat. Les modes passen aviat.
4 v. intr. [LC] Viure de tal o tal manera. És una família que passa amb molt poc.
5 1 v. intr. [LC] Transportar-se a un lloc. Deixeu-lo passar a la sala. Abans s'estaven al carrer de Girona; d'allí van passar al passeig de Gràcia.
5 2 v. intr. [LC] per ext. Passar a la posteritat. Passar una nova de boca en boca. Passar un secret de pare a fill.
6 v. intr. [LC] Esdevenir d'una cosa, d'un estat, a un altre. Passar d'aprenent a mestre. Passar un cos de l'estat sòlid a l'estat líquid. Passar de tinent a capità. Passar una expressió a proverbi. Passar d'alegre a trist.
7 1 v. intr. [LC] Anar més enllà. Passar de mida. Passar dels cinquanta. El malalt no passarà d'aquesta nit.
7 2 [LC] passa de loc. prep. Un poc més de. Va perdre passa de deu euros. Sol·licituds, n'hi ha passa de vuitanta.
8 v. intr. [JE] [LC] En certs jocs de cartes, de dòmino, etc., renunciar, voluntàriament o per necessitat, a prendre part en una jugada.
9 v. tr. [LC] Travessar (un espai). Més amunt del poble, passarem el riu. Com passarem la riera, que baixa plena? Aviat haurem passat la serra.
10 1 v. tr. [LC] Ultrapassar 1. Passar la ratlla, el terme.
10 2 v. tr. [LC] per ext. Ja em passes: en saps més que jo.
11 1 v. tr. [LC] Estar durant (cert temps) en algun lloc, emprar (un temps) d'alguna manera. Passar algú l'estiu a fora, al camp. Passar la vida patint. En què passes el temps? El malalt ha passat una nit molt agitada.
11 2 v. tr. [LC] per ext. Passar un examen. Passar una malaltia. Passar penes, treballs. Passar fam, set.
11 3 [LC] passar un llibre Estudiar-lo ordenadament. És una nena molt eixerida, ja passa el segon llibre de lectura.
11 4 [LC] passar-ho bé [o passar-s'ho bé] Divertir-se. Ho has passat bé amb els avis? L'altre dia ens ho vam passar bé al cine.
11 5 [LC] passar-ho malament [o passar-s'ho malament] Patir 2 4 i 2 5. Amb la malaltia de la dona ho ha passat malament. Ja sé que us ho vau passar malament ahir.
11 6 [LC] passi-ho bé Expressió de cortesia utilitzada per a acomiadar-se d'algú.
12 1 v. tr. [LC] Fer travessar un espai (a algú), transportar d'un lloc a un altre. El barquer ens passarà amb la barca. Passar contraban. Passar la mà per l'escletxa. Passar el fil pel forat d'una agulla. Passar el gra pel garbell. Passar un líquid pel colador.
12 2 v. tr. [LC] per ext. Passar avís a algú.
12 3 v. tr. [LC] Fer servir (un estri de neteja) d'una manera superficial. Abans que arribin, hauríem de passar l'escombra. No pots sortir així; au, renta't la cara i passa't la pinta.
13 v. tr. [LC] Deixar córrer, dissimular. Això t'ho passo; però no tornis mai més a fer una cosa semblant. Te n'he passades moltes; però, si me'n fas una altra, no te la perdonaré.
14 v. intr. pron. [LC] Empassar-se 3.
15 1 v. intr. pron. [LC] La fruita, el peix, etc., perdre el seu punt, la seva frescor, la seva ufana. Aquesta fruita comença a passar-se.
15 2 v. intr. pron. [LC] per ext. Com s'ha passat la teva àvia, pobra dona!
15 3 v. intr. pron. [LC] Una cosa, gastar-se sense treure'n profit. El foc es passa.
16 v. intr. pron. [LC] passar-se d'alguna cosa Saber-se'n privar.