FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de feble. La feblesa del seu cos. La feblesa de la seva intel·ligència, de la seva memòria. La feblesa d'un argument. La feblesa d'un suport. La feblesa de la voluntat. feblesa mental Debilitat mental. Acte propi d'una persona feble. Inclinació, tendència. La seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb el cap gros, ulls a la part superior del cap i molt junts, aletes pelvianes unides formant una ventosa feble, generalment de menys de 15 centímetres, de coloració mimètica i poc vistosa, en general bentònics i propis de la zona litoral [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De caràcter feble, sense voluntat. Un home moll. moll d'ulls Que fàcilment plora o llagrimeja. moll de boca Que tot ho xerra. Impregnat d'aigua. Havia plogut molt i la terra encara era molla. Tenir la roba, els peus, molls. La porció més carnosa d'una part del cos, el tou. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que inhibeix. Substància que en una concentració feble té la propietat de deturar o retardar una reacció química, o de bloquejar l'acció d'un catalitzador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost heterocíclic, d'estructura molecular semblant a la de l'antracè però amb un àtom de nitrogen a l'anell central, que li dona un feble caràcter bàsic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan va immediatament darrere un verb acabat en consonant o en u i no el segueix el pronom hi. Pren-ne. Preneu-ne. [...]