conductes en passar-hi un corrent d'aire, el vent, un objecte que travessa rapidíssimament l'aire, produir un so o sons més o menys semblants als que produeix una persona quan xiula. El vent xiulava entre les canyes. Se sentien xiular les bales. Xiular-li a algú el pit. Tocar un xiulet [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Assenyalar amb un xiulet, un àrbitre, determinades circumstàncies de l'arbitratge d'una prova o un encontre, especialment el començament i el final o les faltes comeses. [...]

Assenyalar amb un xiulet, l'àrbitre, les faltes, el començament i el final de cada període de joc i altres fets que tenen lloc al llarg d'un partit. [...]

Assenyalar amb un xiulet, un àrbitre, determinades circumstàncies de la direcció d'un partit, especialment el començament i el final de la primera part i la segona part i les faltes comeses. [...]

Assenyalar amb un xiulet, un àrbitre, determinades circumstàncies de l'arbitratge d'una prova o un encontre, especialment el començament i el final o les faltes comeses. [...]

, dar (o pegar) un silbido a. Xiula el gos perquè vingui, silba al perro para que venga. 8 [mostrar desaprovació] silbar, pitar. El van xiular sorollosament, le silbaron ruidosamente. 9 esport [un àrbitre] pitar. Xiular un penal, pitar un penalti.  [...]

1 v. intr. brillar, fer xiulets amb el brill (per caçar ocells). brunziro brumir, produir una espècie de xiulet el moviment ràpid d'un cos dins l'aire. Les bales brunzien a l'entorn nostre. 2 v. tr. cantar, cridar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Xiulada forta, múltiple. Acció de xiular un animal, un instrument, un conducte, etc. [...]