FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'Estat. Antic vaixell generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, aparell rodó al trinquet i a l'arbre mestre i aparell llatí a l'arbre de mitjana. nau almirall Nau que porta el pavelló de l'almirall. nau capitana Nau a bord de la qual va qui comanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pics de Montserrat. a pic Verticalment . Un camí que puja a pic. pic bastard Pica-soques blau. Antena d'una cangrea. Tanc situat a proa o a popa on s'emmagatzema l'aigua dolça d'un vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar de cap (una cosa) dins una altra. Encorbar i colgar sota terra (una branca) a fi que posi arrels. Una nau, enfonsar més o menys la proa o tenir-la més o menys enfonsada. Posar-se consirós, preocupar-se greument per alguna cosa. L'Anna decidí no capficar-se en l'estudi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
turó. El castell de Palma. castell de vent Projecte visionari, béns quimèrics. Construcció semblant a un castell. En les grans naus antigues, la part més elevada del pont a proa i a popa. Castell de proa. Castell de popa. castell de fust Antic giny de guerra per a l'assalt de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals. Fer vent. Córrer vent. El vent bufa de llevant. Vent fort, suau. Vent de mar, de terra. Vent bonança. El vent inflava la vela. Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa. vent de bolina Vent que obliga a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
compacta de neu que cau quan neva. La neu queia a flocs. Adorn de passamaneria. Borles, llaços, cintes o altres ornaments, que adornen un vestit, unes cortines, etc. Vela triangular hissada a proa del trinquet. Vela que en una fragata, un bergantí, etc., s'amura al pont intermedi entre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o d'altres instruments per evitar que la peça que hom treballa sigui perjudicada per la pressió d'aquelles mandíbules. Peça lateral d'un bossell. Peça foradada que es posa a proa i a popa de l'espigó de l'arbre d'una barca o d'un llagut, perquè per dins hi passi l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
part del cos, especialment la cintura. Cenyeixi-li el cinturó. Cenyeix-te la faixa. Cenyir l'espasa. Ell cenyí la corona de l'Imperi. Anar proa a vent. Hem hissat la vela mestra i amb el floc cenyim d'allò més bé: aviat serem a port. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més primes de proa i de popa d'una barca. prim del ventre Replec de la pell en els animals de quatre potes que uneix el ventre amb la cuixa i el greixet. Part de la sola que correspon al ventre de l'animal. La corda més prima dels instruments musicals de corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tascó o altre objecte emprat per a falcar. Posar una falca sota el petge d'una taula, d'una cadira, perquè no balli. Taula de fusta que forma l'orla d'un llagut i altres embarcacions de pesca o l'orla que hi ha immediata a l'escollat de proa o de popa. Taula de fusta que es posa [...]
