Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:

En mots aguts:

• els mots açò, això, allò, però, etc.
• els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs, Vandellòs, etc.
• els compostos de bo (de debò, malbò...), so (ressò...), to (semitò), tro (retrò)
• els compostos de clos (exclòs, inclòs...), cos (guardacòs...), gros (bocagròs...), os (renòs)

En mots plans, la majoria:

• apòstol, autògraf, bibliòfil, còncau, dòlmens, fenòmens, lògic, melòman, mòbil, mòdul, pròleg, pròxim, pseudònim, rònec, sòcol, sòlid, tòrcer, etc.

En mots esdrúixols, la gran majoria:

• atròfia, còlera, colònia, còmode, còpia, crònica, custòdia, demòcrata, diòcesi, hipòcrita, magnòlia, memòria, mòmia, òpera, òrfena, quilòmetre, tòfona; Òdena, etc.