Resultats de la cerca bàsica: 145.577
|
91.
proporció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relació d'una part amb el tot, o d'una cosa amb una altra, quant a magnitud, quantitat o grau. La proporció entre una estàtua i el seu pedestal. Les proporcions del cos humà. La pena no guarda proporció amb el delicte. a proporció En quantitat proporcionada [...]
|
|
92.
possessió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
posseït manté una relació temporal o no essencial amb el posseïdor. possessió inalienable Possessió en què l'element posseït manté una relació permanent o necessària amb el posseïdor. [...]
diada
|
|
93.
contacte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
entre dos astres Coincidència aparent, en un punt, de les vores dels discos de dos astres. prendre contacte amb algú Comunicar-s'hi. Relació directa. Els funcionaris que estan en contacte amb el públic. Persona amb qui hom té relació per obtenir informació o alguna [...]
|
|
94.
esguard
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirada. Un esguard tendre, amenaçador. Consideració. Tenir esguard envers algú. en esguard de En comparació amb. per esguard de En consideració a. No li van fer cap retret, per esguard de la bona relació que tenien. Li van atorgar el premi per esguard de tota [...]
|
|
95.
simbiosi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de viure dos organismes diferents associats o units més o menys íntimament, habitualment amb benefici recíproc. Relació que sustenta l'estructura d'un grup humà, tant en el seu aspecte espacial com en la divisió del treball, i inclou avantatges recíprocs entre [...]
|
|
96.
infidel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fidel, mancat de la deguda fidelitat. Un amic infidel. Un marit infidel a la seva muller. Una traducció infidel. Les nacions infidels. Persona que, en relació amb una determinada religió, en professa una altra o no en professa cap. Convertir els infidels. Predicar la religió [...]
|
|
97.
gestió de la relació amb els clients
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Procés pel qual una empresa identifica els seus clients i en personalitza el tractament per mitjà de programes informàtics que tenen en compte de manera conjunta les dades sobre atenció al client, vendes i estratègies de màrqueting. [...]
|
|
98.
para-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'al costat de', 'més enllà', 'contra', 'no pròpiament'. Ex.: paratiroide, paramilitar. En quím., prefix que indica la relació d'una substància amb la que correspon al radical, que designa diferents derivats benzènics, etc. Ex [...]
|
|
99.
'amb cursiva' o 'en cursiva'? / 'amb negreta' o 'en negreta'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
|
|
100.
'amb majúscula' o 'en majúscula'? / 'amb minúscula' o 'en minúscula'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
|
diada
1 f. [LC] [AN] Dia assenyalat, en què se celebra una festa grossa. La diada de Corpus. D'avui a molts anys puguem celebrar semblants diades.
2 f. [LC] Dia en relació amb el temps que fa o l'assignat per a fer alguna cosa. Dijous tenim la diada de regar.