1.
acuartillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [las caballerías] fer anar garrell. v intr 2 [una caballería] anar garrell. [...]
|
2.
cronómetro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [reloj] cronòmetre. 2 ser como un cronómetro fam ésser (o anar) com un rellotge. [...]
|
3.
parrandear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam anar de marxa (o de festa), anar (o sortir) a fer gresca. [...]
|
4.
juerga
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 fam tabola, barrila, gresca, xala, xalesta. 2 ir de juerga anar (o sortir) de marxa, anar (o sortir) de festa, anar a fer gresca (o tabola, o borina). [...]
|
5.
desapolillar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 desarnar. Desapolillar un abrigo, desarnar un abric. v pron 2 fig i fam [salir de casa] anar a escampar la boira, anar a estirar les cames, anar a prendre l'aire. [...]
|
6.
soltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [...]
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 deixar anar, soltar. Soltó al caballo, va deixar anar el cavall. 2 [un preso] deixar anar, soltar, deslligar. 3 desfer, deslligar. Soltar un lazo, desfer un llaç. 4 deixar anar, amollar, afluixar. Suelta un poco más de cuerda, deixa anar una mica més de corda. 5 [dejar salir de sí] fer, deixar anar. Soltar un eructo, fer un rot. 6 fer, deixar anar. Esta carne suelta mucho jugo, aquesta carn fa molt de suc. 7 [el vientre] relaxar. 8 aeron tirar, llançar, deixar anar. 9 mar afluixar, amollar, deixar anar. 10 fam engegar, clavar. Me ha soltado un sermón sobre la moral, m'ha engegat un sermó sobre la moral. 11 fam sortir amb, dir. Soltar una tontería, dir una bestiesa. 12 fam [un golpe] clavar, donar, etzibar, allargar. Soltar una bofetada, clavar una bufetada. 13 fam [un tiro] amollar, etzibar. 14 fam deixar anar, donar. Soltar cien euros, deixar anar cent euros. 15 fam mús [un gallo] fer. 16 soltar una carcajada (o una risotada) esclafir una rialla (o el riure). v pron 17 escapolir-se, escapar-se. El ladrón se soltó de los policías, el lladre es va escapolir dels policies. 18 [cuerda, nudo, etc] desfer-se, deslligar-se. 19 [principiar] llançar-se. El niño se ha soltado a andar, el nen s'ha llançat a caminar. 20 deixar-se anar. Soltarse el pelo, deixar-se anar els cabells. 21 [un tornillo] descargolar-se. 22 fig [el vientre] laxar-se. 23 fig sortir-se'n. Soltarse en un empleo, sortir-se'n, en un treball. 24 fig [volverse desenvuelta una persona] deseixir-se. 25 fig llançar-se. Hacía mucho que no conducía y ahora se ha soltado, feia molt de temps que no conduïa i ara s'ha llançat. 26 fig llançar-se, estrenar-se, deixar-se anar. Me cuesta soltarme en francés, em costa de llançar-me en francès. |
7.
farra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 ict [Coregomis lavaretus] [mena de] salmó m. 2 [juerga] tabola, barrila, xerinola, gresca. 3 ir de farra fam anar (o sortir) a fer barrila, anar (o sortir) de marxa, anar (o sortir) de festa. [...]
|
8.
zafar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mar [soltar] deixar anar, amollar. Zafar un cabo, deixar anar un cap. 2 [adornar] adornar, guarnir. v pron 3 [escaparse] escapolir-se, esquitllar-se. 4 fig [librarse] desfer-se, desempallegar-se. Zafarse de un pesado, desfer-se d'un pesat. [...]
|
9.
Meca, La
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f 1 geog la Meca. 2 ir de la ceca a la meca fam anar com una pilota, anar amunt i avall. [...]
|
10.
aberrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [extraviarse] errar, anar perdut. [...]
|