FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
poble, hi arrelen els mals costums. Por i ressentiment que van arrelar en el cor dels ciutadans. El vici de fumar se m'ha arrelat tant que no el puc deixar. Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Descendents dels colons que s'arrelaren a Florida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Enganxar 2. Una planta o un empelt, arrelar. Agafar-se fortament a una cosa. Em vaig aferrar a un pal per no caure. No poder separar-se o deseixir-se (d'algú o d'alguna cosa). S'aferra a la seva dona. S'ha aferrat als antics costums i no vol canviar. Obstinar-se (en una cosa). S'aferra a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Agafar alguna cosa un gust, un regust, una olor, consistència. Ocupar (cert espai). La catifa agafa tota la sala. L'aigua agafa mig safareig. Arrelar, prendre peu. En aquest terreny els arbres no agafen. Produir el seu efecte, reeixir. El foc no agafa si la llenya és verda. Prendre 9 [...]