element
1 1 m. [FS] Substància simple o principi que, segons els antics, compon l'univers físic: l'aigua, la terra, l'aire i el foc. Els quatre elements. L'element líquid, l'aigua, la mar.
1 2 [FS] l'element humit L'aigua.
2 1 m. [LC] L'aigua, l'aire, considerats com el medi en què viu un ésser. L'element dels peixos és l'aigua. L'aire és l'element dels ocells.
2 2 [LC] trobar-se algú en el seu element Trobar-se en la situació que més s'adapta als seus gustos, inclinacions, aptituds, etc. A l'escola de música, la noia es trobava en el seu element.
2 3 [LC] estar algú fora del seu element Estar en una situació contrària als seus gustos, inclinacions, aptituds, etc. Envoltat dels aficionats que cridaven, el pobre noi estava fora del seu element.
3 m. pl. [LC] Conjunt de les forces naturals que agiten el mar, la terra.
4 1 m. [LC] Cosa que reunida o combinada amb unes altres forma una altra cosa. Els mots són els elements del discurs. Els elements d'un mot són els sons de què consta.
4 2 m. [FL] En ling., unitat discreta que pertany a un sistema determinat de qualsevol grau d'abstracció.
4 3 [FL] element subjacent Element que pertany a una forma o a una estructura subjacents.
5 1 m. [FIF] [FL] [QU] La part més simple o principi constituent d'una cosa. El quars, el feldespat i la mica són els elements del granit.
5 2 m. [FIF] [LC] [QU] Substància que no pot ésser descomposta en altres de més senzilles per mètodes químics. La taula periòdica dels elements.
5 3 [QU] element de transició Element químic que presenta una configuració electrònica amb nivells d o f parcialment ocupats.
5 4 [FIF] [QU] element químic Element 5 2.
6 1 m. [LC] Part integrant d'una cosa. Un element de riquesa.
6 2 m. [EE] Unitat que forma amb unes altres una bateria de piles o d'acumuladors. Els elements d'una pila elèctrica són els parells voltaics.
7 1 m. [LC] Individu o grup social que és part integrant d'una col·lectivitat. Ésser algú un bon element dins un partit, una associació.
7 2 m. [LC] Persona, individu, especialment en sentit pejoratiu. La policia va detenir alguns elements sospitosos.
8 1 m. [MT] En mat., objecte que pot ésser considerat com a pertanyent a un conjunt.
8 2 [MT] elements conjugats d'una matriu Dos elements tals d'una matriu que l'un ocupa en l'ordre de les columnes i en el de les files els mateixos llocs respectivament que l'altre ocupa en l'ordre de les files i en el de les columnes.
9 1 m. pl. [LC] Principis fonamentals, simples, d'un sistema en filosofia, en ciència, en art. Elements de geometria.
9 2 m. pl. [LC] Principis pels quals comença l'estudi d'una disciplina, primeres nocions.
10 m. [FIA] element orbital Paràmetre que, juntament amb d'altres, determina la posició i el moviment d'un cos en l'òrbita al voltant d'un altre cos.
