Resultats de la cerca bàsica: 30

Diccionari de la llengua catalana
21. enrogir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envermellir. L'alba enrogia el cel. Una bufetada li enrogí les galtes. L'aigua s'enrogí de sang. Tota l'illa enrogeix del sol de la posta. La vergonya l'enrogí fins a l'arrel dels cabells. La Joana s'enrogeix una mica quan la crida la mestra. La cara li enrogeix per la vergonya. La [...]
22. nominal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al nom. Una crida nominal. Una votació nominal. Que té la funció d'un nom. Que existeix de nom, però no en realitat. Que té el nom d'una cosa però no ho és realment. La seva autoritat és purament nominal. Que correspon al funcionament [...]
23. anunci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anunciar; l'efecte. Avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic. La plana d'anuncis del periòdic. Anunci de defunció, de casament. Discurs persuasiu breu presentat al públic consumidor que crida la seva atenció sobre [...]
24. vocació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. vocació hereditària Crida que fa la llei o el causant a tots els possibles successors en el moment d'obrir-se el procés successori per la mort del causant. [...]
25. respondre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació). M'ho han preguntat a mi, i no sé què respondre. Li ha respost que [...]
26. fiança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
judici. fiança d'estar a dret Fiança que dona un tercer responent que el demandat es presentarà a la crida del jutge sempre que aquest li ho mani. [...]
27. veu
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l'aire expel·lit pels pulmons s'obre pas a través d'elles, posades prèviament en contacte. Mudar la veu a l'època de la pubertat. Veu d'home, de dona. So proferit per una persona quan parla o bé canta, crida [...]
28. nou 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que s'empra en referir-se a algú que, malgrat la seva insignificança, dona molt a fer, xerra i crida sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar. Quantitat d'una substància pastosa equivalent a la grossària d'una nou. Poseu una nou de mantega sobre cada poma. Fruit de [...]
29. funció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
una cosa d'una altra Dependre'n. En llenguatge de programació, procediment que en ésser executat proporciona un valor, la crida de procediment del qual pot ésser utilitzada com a operand d'una expressió. Relació que un element estableix amb altres elements d'una [...]
30. sang
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
podia ésser rentat sinó amb la sang. La sang innocent crida venjança. L'Església envigorida per la sang dels màrtirs. Un tirà assedegat de sang. de sang i fetge En què predomina la violència, s'aplica als films, a les novel·les, als espectacles, etc [...]
Pàgines  3 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3