El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu [...]
El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu:
Present d'indicatiu
do, das, da, dem, deu, dan [...]
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular, tant si és masculí com femení. Per exemple:
Li dono el sopar (Dono el sopar a la nena).
Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb el pronom de complement directe el, el pronom li es transforma en hi i s'obté la [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
Els possessius àtons són els següents:
Masculí singular: mon, ton, son
Femení singular: ma, ta, sa
Masculí plural: mos, tos, sos
Femení plural: mes, tes, ses
El possessiu àton va sempre davant del nom, sense cap més determinant, i concorda en gènere i nombre amb el nom que especifica. En [...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb detenir és detén o detingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma deté, i en els valencians detín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb detenir és deteniu o detingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb contenir és contén o contingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma conté, i en els valencians la forma contín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb contenir és conteniu o contingueu.
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb entretenir és entretén o entretingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma entreté, i en els valencians, la forma entretín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb entretenir és entreteniu o entretingueu.
[...]