1.
descasar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (els cònjuges) anul·lant el matrimoni. No li calia descasar-se de la Marina perquè el matrimoni no era legal. S'han casat i descasat en tres mesos. [...]
|
2.
descasar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
descasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [anular un matrimonio] descasar, divorciar. 2 [dos cosas] desaparionar, desaparellar. 3 gràf descasar. v pron 4 [divorciarse] descasar-se, divorciar-se. [...]
|
4.
descasar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [divorciar] descasar, divorciar. 2 gràf descasar. [...]
|
5.
descasar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desmaridar, es diu esp. de la dona. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
descasament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de descasar o de descasar-se. [...]
|
7.
desmaridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
descasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
divorciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissoldre el matrimoni descasar desmaridar-se(només pron.), separar-se del marit. Cp. anul·lar (o invalidar) el matrimoni, separar-se, repudiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
casar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
matrimoni unir-se en matrimoni caponar, casar-se una noia abans que la seva germana més gran. La petita ha caponat la pubilla. Ant. Desfer un matrimoni. Descasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 unir en matrimoni maridar o emmaridar, casar una noia. remaridar, tornar a casar una noia. malcasar, casar algú malament, fer fer un mal casament. malmaridar, malcasar una noia. col·locar (fig.), casar algú. Un noi difícil de col·locar. establir. Establí la seva filla en un matrimoni opulent. (És una terminologia desmodada.) fer un casament, combinar-lo i fer que les parts hi convinguin. 2 (casar-se pron.) esposar-se (amb algú) o esposar (algú) enllaçar-se maridar-se, casar-se amb un home. mullerar-se o amullerar-se, casar-se amb una dona. prendre marit o muller prendre estat contreure matrimoni unir-se en matrimoni caponar, casar-se una noia abans que la seva germana més gran. La petita ha caponat la pubilla. Ant. Desfer un matrimoni. Descasar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |