1.
regnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un rei o un príncep, regir un estat. En aquell temps regnava a França Lluís X. Dominar, exercir una influència. Aquest escriptor és molt crític amb els costums que regnen als Estats Units. La tensió regnava a la sala. Aquella tarda regnava la tramuntana. [...]
|
2.
corregnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regnar ensems amb un altre. [...]
|
3.
pretendent pretendenta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que pretén alguna cosa, especialment tenir drets a regnar, a la mà d'una dona. Pretendent a la Corona de França. És una noia que té molts pretendents. [...]
pretendent pretendenta
m. i f. [LC] Persona que pretén alguna cosa, especialment tenir drets a regnar, a la mà d'una dona. Pretendent a la Corona de França. És una noia que té molts pretendents. |
4.
segle 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de cent anys. Avui fa un segle que els francesos entraren a Girona. Una dinastia que va regnar prop de tres segles. Molt de temps. Fa un segle que no el veig! pels segles dels segles Perpètuament. Divisió de cent anys a partir del primer de gener posterior a la data [...]
|