FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que dirigeix l'oració en les pràctiques religioses musulmanes. Líder espiritual, i a vegades polític, d'algunes comunitats musulmanes, especialment dels xiïtes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliment que segons la narració bíblica va ésser fornit providencialment als israelites en llur viatge a través del desert. mannà celeste Aliment espiritual, especialment l'eucaristia. Substància gomosa i dolça que flueix de certes plantes, especialment del freixe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de perdre's, especialment a causa d'una passió, d'un delicte, etc.; l'efecte. Ruïna moral o espiritual. Anar algú a la seva perdició. Un camí de perdició. Causa de la ruïna moral o espiritual. Aquest home serà la seva perdició. Damnació . [...]