181.
murriada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte propi d'un murri. [...]
|
182.
pallassada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte propi d'un pallasso. [...]
|
183.
plagasitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte propi d'un plaga. [...]
centrolecític -a
adj. [BI] Que té el vitel en la part central i és de segmentació parcial i superficial. L'ou centrolecític és propi dels artròpodes. ![]() |
184.
senyorada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte imperiós propi de senyor. [...]
|
185.
setembrí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi del mes de setembre. [...]
|
186.
badge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distintiu propi de l'heràldica britànica, col·locat com un additament de les armories i de les cimeres. [...]
|
187.
fascolomis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer marsupial de musell pelat, orelles curtes i pèl molt fi, propi d'Austràlia (Vombatus ursinus). [...]
|
188.
Concordança entre un nom i dos o més adjectius
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan més d'un adjectiu complementa el mateix nom, es pot escriure aquest nom en plural i coordinar els adjectius per evitar que l'expressió sigui repetitiva. Per exemple:
Ara debaten l'aplicació dels models bilingüe i plurilingüe.
Només resoldrem el primer i tercer enigmes.
Cal lluitar pels [...]
|
189.
Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
|
190.
Essa sorda i essa sonora / s i ss entre vocals
Font
Fitxes de l'Optimot
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
|