Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 145.699

221. submetàl·lic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb un índex de refracció intermediari entre la lluïssor metàl·lica i la no-metàl·lica, propi d'un mineral translúcid. [...]
222. autocompadir-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compadir-se de si mateix. S'autocompadeix i així es tranquil·litza.  [...]
223. birret
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casquet rígid, quadrat, amb tres o quatre aletes cap amunt i una borla al mig, propi dels doctors universitaris i dels prelats. [...]
224. centrolecític -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el vitel en la part central i és de segmentació parcial i superficial. L'ou centrolecític és propi dels artròpodes. [...]
225. equidna
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer monotrema de la família dels taquiglòssids, semblant a l'eriçó, propi d'Austràlia i Tasmània (Tachyglossus aculeatus i Zaglossus bruijni). [...]
226. autocontrol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis. Control que s'exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc., propis. [...]
227. enrasar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a ras, al mateix nivell, al mateix pla. [...]
228. apte -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo, propi, per disposició natural o adquirida, per a fer alguna cosa. Apte per a l'estudi, per al treball. Causes aptes a produir un efecte. Bo o útil per al treball o servei que li és propi. Un obrer apte. Un metge apte. [...]
229. carpocèfal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lòbul del tal·lus modificat, portador dels esporangis, erecte i sovint en forma de paraigua, propi de diverses hepàtiques marcancials. [...]
230. albardaneria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita o fet propi d'un albardà. [...]
Pàgines  23 / 14.570 
<< Anterior  Pàgina  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  28  Següent >>