Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:
1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser [...]
Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El [...]
Per expressar que una propietat està pendent de llogar-se, es fa servir l'expressió a lloguer o de lloguer, al costat de l'expressió per llogar. Per exemple:
Aquest matí he vist un pis de lloguer esplèndid.
Anirà a estudiar a Barcelona i busca un pis a lloguer que sigui molt cèntric.
En aquesta [...]
Per expressar que una propietat està pendent de vendre's, es fa servir l'expressió en venda, al costat de les expressions de venda i per vendre. Per exemple:
Després de separar-se van posar en venda la casa de Calafell.
Està interessat en un local de venda, i no de lloguer, per traslladar-hi la [...]
D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:
l'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)
el dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)
el segle u abans de Crist (i no el segle [...]
Malgrat que, de vegades, en registres col·loquials s'utilitza el mot com davant de la preposició final per (o per a) o la conjunció perquè, aquesta construcció no és pròpia dels registres formals. Per exemple:
No s'ha anunciat prou perquè se'n puguin assabentar (i no No s'ha anunciat prou com [...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte [...]
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta [...]
L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el [...]
La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple:
Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència.
És tan pesat que acabarem per claudicar.
Altres construccions que es poden fer servir també [...]