FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cridar algú. Comparèixer a la primera crida. Crida de Déu a l'ànima. Publicació en veu alta per un pregoner o nunci, de noves que interessen als habitants d'una població. El nunci ha fet una crida. Document emanat d'una autoritat municipal o reial [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d'una autoritat. Disposició de caràcter general en forma d'ordre que l'autoritat imposa directament a la població. Cartell amb què es fa públic un ban. Multa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot repetir teòricament un nombre infinit de vegades mitjançant l'aplicació d'una mateixa regla. Procés recursiu. Conjunt recursiu. Funció recursiva. Definició recursiva. Que es crida a si mateix o crida altres programes informàtics que, al seu torn, criden [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha estat bandejada d'un territori. A Vós clamam los bandejats, fills d'Eva... A l'edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner. [...]