Resultats de la cerca frase exacta: 15
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
fatigar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar fatiga (a algú). S'ha fatigat molt corrent. [...]
|
|
2.
ujar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar, cansar. [...]
|
|
3.
fatigació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fatigar; l'efecte. [...]
|
|
4.
espeuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar, adolorir, els peus (d'algú). La caminada l'havia espeuat. De tant caminar mal calçat s'espeuava. [...]
|
|
5.
lassar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar molt. L'hereu es lassava pels alts i baixos de les brugueres. [...]
|
|
6.
encaparrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'estudi, una preocupació, la beguda, etc., fatigar, enterbolir, el cap (d'algú). El carbó mal encès encaparra. La lectura d'aquest llibre m'encaparra. Ha hagut de sortir perquè s'encaparrava amb tant de fum. Preocupar 2 1, 2 2 i 2 4. Aquest afer l'encaparra molt. No [...]
encaparrar
|
|
7.
moldre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir (un sòlid) a pols o a petits fragments, especialment per compressió, fricció o percussió. Moldre gra. Moldre ossos. Ha molt una lliura de cafè. arribar i moldre V. arribar. moldre els ossos Fatigar extraordinàriament. [...]
|
|
8.
esbraonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el braó, el vigor, (a algú). Fatigar en alt grau. No cal que t'esbraonis: ja ho faré jo. Els músculs, especialment de les extremitats, adolorir-se per exercicis massa violents o per excés de feina. [...]
|
|
9.
atabalar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar el cervell (d'algú), marejar, amb sorolls o sons. No paren de cridar tot el dia: m'atabalen, aquestes criatures! El soroll del taller atabala el veïnat. Me n'han fet, de preguntes! M'han ben atabalat.En Joan s'atabalava amb tantes preguntes. [...]
|
|
10.
capolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursió l'ha ben capolat. [...]
|
encaparrar
1 1 v. tr. [LC] L'estudi, una preocupació, la beguda, etc., fatigar, enterbolir, el cap (d'algú). El carbó mal encès encaparra. La lectura d'aquest llibre m'encaparra.
1 2 v. intr. pron. [LC] Ha hagut de sortir perquè s'encaparrava amb tant de fum.
2 1 v. tr. [LC] Preocupar 2 1, 2 2 i 2 4. Aquest afer l'encaparra molt.
2 2 v. intr. pron. [LC] No us hi encaparreu, que no serà res. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara.