Resultats de la cerca frase exacta: 411
|
31.
calamitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet advers, desgràcia, que afecta a la vegada un cert nombre de persones. Una calamitat pública. Persona que té molt mala sort, a qui les coses no surten mai bé. Com a polític, és una calamitat: no l'ha votat mai ningú. [...]
|
|
32.
envejable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digne d'ésser envejat, que és d'envejar. Té una salut envejable. Una sort envejable. [...]
|
|
33.
qui-sap-lo 2 -la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran nombre de, gran quantitat de. De diners, en guanya qui-sap-los. Ha tingut qui-sap-la sort. [...]
|
|
34.
colltrencar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre's pel coll. Va caure amb tanta mala sort que es colltrencà. Prendre mal, caient. [...]
|
|
35.
adversitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'advers. Sort adversa. Lluitar contra l'adversitat. Cas advers, infortuni. Una vida plena d'adversitats. [...]
|
|
36.
vanagloriar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mostrar vanaglòria. Es vanagloriava de la seva sort. Es vanagloria d'ésser el defensor de la llibertat. [...]
|
|
37.
xambó xambona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jugador que té més sort que coneixement del joc, que si n'encerta alguna és per casualitat. [...]
|
|
38.
plena 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els números corresponents, i és premiat el primer jugador que fa plena, que és quan ha aconseguit omplir totes les [...]
plena2
f. [JE] [LC] Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els números corresponents, i és premiat el primer jugador que fa 
|
|
39.
envejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir enveja (d'alguna cosa). T'envejo la salut. Sentir enveja (envers algú). Té una sort boja: l'envejo. [...]
|
|
40.
sortilegi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprament d'un poder atribuït a un pacte amb els mals esperits. Endevinació del futur mitjançant la sort o les arts màgiques. [...]
|
plena2
f. [JE] [LC] Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els números corresponents, i és premiat el primer jugador que faplena , que és quan ha aconseguit omplir totes les cases del seu cartó.
f. [JE] [LC] Joc en què cada jugador té un cartó dividit en cases diferentment numerades i va posant senyals a les caselles a mesura que, trets a la sort, van sortint els números corresponents, i és premiat el primer jugador que fa