FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasta alimentosa de farina en forma de tubs més gruixuts que els fideus. Macarrons a la italiana. Peça col·locada verticalment a l'interior dels costats de certs bastiments menors, sobresortint de la soleta, per tal d'aguantar les falques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligada que es fa amb una o més benes per aguantar en el seu lloc un apòsit o una fèrula o per protegir i subjectar una part del cos. embenat de guix Embenat inamovible que es fa amb una bena impregnada d'una solució de guix que posteriorment se solidifica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Utensili que consisteix en un suport dret més o menys llarg amb una dolla en l'extrem superior que serveix per a aguantar dreta una candela. caure del candeler Caure de l'escambell. Barra que, situada prop de la borda d'una nau juntament amb altres, serveix per a formar una mena de barana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció dilatada del tub digestiu en la qual té lloc la quimificació dels aliments. Dolor d'estómac. estómac d'estruç Estómac que tot ho digereix. tenir un bon estómac Digerir bé. tenir estómac Tenir capacitat d'aguantar amb bon esperit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de riure. No poder-se aguantar la rialla. Les rialles que feien se sentien del carrer estant. Va comparèixer amb la rialla a la boca. Ara tot són rialles; però ja vindrà que no riureu. De les rialles venen les ploralles. fer la mitja rialla Somriure1 1. rialla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (alguna cosa) entre dues coses que, exercint-hi pressions en sentits contraris, la subjecten fortament. Empènyer o aguantar fortament (un objecte) a la part i la direcció contràries quan es pica o s'ajusta una cosa, perquè l'objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça corba de l'arada que uneix el dental al camatimó. Pal bifurcat en el seu extrem que serveix per a aguantar l'antena d'una embarcació. Braçolada . Fil de cotó doblat a dos caps, però sense torsió, que és usat en la fabricació de vetes com si fos un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aguantar al damunt el pes (d'una cosa) impedint que caigui o s'enfonsi. Els pilars que suporten la volta. Rebre (el pes, l'esforç, d'una cosa) sense cedir, sense ésser-ne damnejat. La teulada no pogué suportar el pes de la neu i s'enfonsà. La nau no podia suportar més temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els aplaudiments, els crits d'entusiasme, esclataren arreu. Va esclatar una riallada general. Va esclatar la revolta. Llavors la seva còlera esclatà. Esclatar algú en improperis, en insults. No em vaig poder aguantar més: vaig esclatar. Esclatar de riure. esclatar a riure (o a [...]