101.
món
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fer un món de preguntes, me hicieron un sinfín de preguntas. 44 venir (o arribar) al món fig [néixer] venir al mundo. [...]
adj 1 muerto -ta. És ben mort, está bien muerto. 2 [participi passat de matar] matado -da, muerto -ta [en construcción pasiva]. L'han morta a trets, la han matado a tiros. Fou mort a trets, fue muerto a tiros. 3 [molt afectat] muerto -ta. Mort de son, de por, muerto de sueño, de miedo. 4 [exhaust] muerto -ta (o medio muerto -ta), hecho -cha polvo (o migas), deshecho -cha, rendido -da. Arriba mort de l'escola, llega medio muerto del colegio. 5 [colors] muerto -ta, apagado -da. 6 [estancat] muerto -ta, estancado -da, paralizado -da. Les negociacions són mortes, las negociaciones están paralizadas. 7 fig [mancat d'activitat, de força] muerto -ta. Angle mort, ángulo muerto. Llengües mortes, lenguas muertas. 8 com si fos mort como si no existiera. Ja pot fer el que vulgui: per a mi, com si fos mort, ya puede hacer lo que quiera: por mí, como si no existiera. 9 deixar (o haver, o restar, o quedar) mort fig i fam [desconcert, sorpresa, decepció] dejar (o quedarse) frío (o helado, o de una pieza, o petrificado, o patitieso). Quan ho va saber, restà mort, cuando se enteró, se quedó helado (o de una pieza). 10 donar per mort dar por muerto. 11 ésser un mort de gana fig i fam ser un muerto de hambre. 12 estar mig mort (o més mort que viu) fig i fam [de por, cansament] estar medio muerto (o más muerto que vivo), estar muerto de [cansancio, miedo, agotamiento, etc]. 13 estar mort per fig i fam [algú, alguna cosa] morirse por. Està mort per aquesta noia, se muere por esta chica. 14 no tenir on caure mort fig i fam no tener donde caerse muerto. 15 quan fou mort el combregaren fam a burro muerto, cebada al rabo. 16 tenir-se per mort tenerse por muerto. adj i m i f 17 muerto -ta, difunto -ta. La darrera voluntat del mort, la última voluntad del difunto. 18 tocar a morts (o de mort) [les campanes] tocar (o doblar) a muerto. m 19 [cadàver humà] muerto. Vetllar un mort, velar un muerto. 20 fig [persona d'escàs valor] inútil, nulidad f, desastre, cero a la izquierda. És un mort: mai no es treu la feina dels dits, es una nulidad: nunca acaba su trabajo. 21 fig [cosa d'escàs valor] trasto. Aquesta màquina és un mort, esta máquina es un trasto. 22 fig [objecte pesat que fa nosa] muerto, mamotreto, armatoste. Treieu-me aquest mort del davant!, ¡quitádme ese muerto de la vista! 23 fig [nosa] bulto, fardo. Anava carregat amb un mort..., iba cargado con un fardo... 24 fig [cosa o persona pesada o avorrida] muerto, tostón, plomo, rollo. 25 mar [àncora] muerto, cuerpo muerto. 26 cadascú que carregui el mort fig i fam cada palo que aguante su vela. 27 callar com un mort fam callarse como un muerto. 28 carregar (o endossar) el mort a algú fig i fam [atribuir una culpa o responsabilitat] cargar a uno con el muerto, echarle a uno el muerto. 29 carregar (o endossar) el mort a algú fam [fer fer una gestió enfadosa] cargarle a uno el muerto (o el mochuelo), echarle a uno el muerto. 30 caure com un mort fam caer como un muerto. 31 dormir com un mort fig i fam dormir como un bendito. 32 fer el mort fig [fer-ho veure] hacerse el muerto. 33 fer el mort fig [en natació] hacer el muerto. 34 groc com un mort amarillo como la cera. 35 riure's del mort i del qui el vetlla fam burlarse (o reírse) hasta de su sombra. |
102.
mort 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 muerto -ta. És ben mort, está bien muerto. 2 [participi passat de matar] matado -da, muerto -ta [en construcción pasiva]. L'han morta a trets, la han matado a tiros. Fou mort a trets, fue muerto a tiros. 3 [molt afectat] muerto -ta. Mort de son, de por, muerto de sueño, de miedo. 4 [...]
|
103.
tal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tal. Cal que vingui tal i tal dia, tiene que venir tal y tal día. 5 un tal [un cert] un tal, un cierto. Ha vingut un tal Pere, ha venido un tal Pedro. m i f 6 fulano -na [de tal], mengano -na, zutano -na, tal. En Tal, metge, fill de Barcelona..., [don] Fulano de Tal, médico, nacido en Barcelona...7 en [...]
|
104.
veure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[demostrar] hacer ver. M'ha fet veure el meu error, me ha hecho ver mi error. 21 fer veure que [fingir] hacer como que (o hacer ver que). 22 ho veia venir lo veía venir. 23 haver vist prou poder despedirse de, poder decir adiós a. Si li deixes algun llibre, ja l'has vist prou!, si le dejas algún libro, ¡ya [...]
|
105.
bé
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sap lo mejor que sabe. Ho va fer tan bé com va saber, lo hizo lo mejor que supo. 90 tractar bé [algú] tratar bien. 91 va (o vas) bé si... va (o vas) listo si..., está (o estás) bueno si...92 venir a bé de acceder a. 93 venir bé [ésser oportú, convenient] venir bien. 94 viure bé [honestament] vivir [...]
|
106.
punt
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
venir a bon punt fam venir a punto. [...]
|
107.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, acabarás loco. Tu pararàs lladre, tú pararás en ladrón. 23 anar a parar a ir a parar a. La pilota anà a parar al carrer, el balón fue a parar a la calle. 24 anar a parar a venir a parar a. La pilota anà a parar als meus peus, la pelota vino a parar a mis pies. 25 no parar fam no parar. 26 no poder parar no [...]
|
108.
pèl
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
té un pèl de beneit, no tiene un pelo de tonto. 26 venir d'un pèl que no estar en un tris de, librarse por un pelo (o por los pelos). [...]
|
109.
cas 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
esment] estar atento. 30 estar al cas fig i fam [estar al corrent] estar al corriente (o enterado). 31 estar en el cas de estar en el caso de. Estem en el cas de prendre una decisió, estamos en el caso de tomar una decisión. 32 fer al cas (o ésser del cas) hacer al caso, venir al caso. 33 fer cas [d'algú [...]
|
110.
tenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tens prou i massa, te basta y te sobra. 29 tenir per tener por. El tenen per molt astut, le tienen por muy astuto. 30 tenir present tener presente. 31 tenir si fa no fa [aproximadament] venir a tener. 32 val més un té que dos te'n daré más vale un toma que dos te daré. v pron 33 [mantenir-se dret [...]
|