Resultats de la cerca bàsica: 4
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
vagabund -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Iré pel món vagabund. Gent vagabunda. Un vagabund li demanava almoina. Dropo. Vida vagabunda. [...]
vagabund -a
|
|
2.
vagabundejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vida de vagabund. Fer el dropo. [...]
|
|
3.
bohemi -èmia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Bohèmia. Relatiu o pertanyent a Bohèmia o als seus habitants. Txec 2. Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici. Gitano vagabund. [...]
|
|
4.
murri múrria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té mala intenció, que és hàbil en la dolenteria. Sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén. Vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, robant i captant. [...]
|
vagabund -a
1 adj. i m. i f. [LC] Que va errant d'un lloc a l'altre, especialment defugint de treballar i cercant de campar-se la vida altrament. Iré pel món vagabund. Gent vagabunda. Un vagabund li demanava almoina.
2 adj. i m. i f. [LC] Dropo.
3 adj. [LC] per ext. Vida vagabunda.