31.
vigilar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estant amatent al que pugui esdevenir-se. estar en guàrdia estar a l'aguait estar-se a la postao fer la posta(en un indret) estar de parada estar a l'escolta aguantar la capa, vigilar perquè les persones que fan una malifeta no siguin sorpreses. anar (o estar) alerta fer el cap viu estar amb un pam d [...]
|
32.
mar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 oceào mar oceana, mar gran. L'oceà Pacífic. pèlag(lit.; usat també en sentit fig.: Un pèlag d'errors) les onades. Banyar-se a les onades, al mar. 2 mar enorme, mar molt agitada, amb ones de més de 14 m. mar molt alta, íd., amb ones de 9 a 14 m. mar desfeta o mar de capa, amb ones de 6 a 9 m [...]
|
33.
aparença
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, aquest home t'odia. cobertora(fig.) tapadora(fig.) superfície(fig.). No veure sinó la superfície de les coses. exterioritat. No et fiïs de les exterioritats. crosta(fig.), aparença exterior. capa, en la frase sota capa de. mantell. Vingué amb mantell de pau, hipòcritament (Alc.). semblança [...]
|
34.
cavitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
subterrània; cavitat, esp. en la tisi pulmonar. bòfia, cavitat produïda en alguna cosa, esp. per bofegament de la capa que la revesteix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
florir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, florir l'olivera. Cp. espigar, espiguejar o espigar-se: treure espiga els cereals, treure l'espigall o espigó la col, etc. Ant. Desflorir-se. Perdre la flor. 2 Fig. prosperar. 3 (florir-sepron.). Cobrir-se d'una capa de vegetacions criptogàmiques (el formatge, altres aliments, etc.). picar-se [...]
|
36.
abric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
usen els pastors de muntanya. gavardina, peça d'abric lleugera, de mig temps. impermeable, mena d'abric de roba impermeable a l'aigua. capot, abric més estret que la capa i amb mànigues i caputxa; l'usaven esp. pastors i gent del camp. gambeto, capot curt. capotell, capot curt fins a la cintura [...]
1 Peça de vestir per a abrigar del fred. abrigall matafred o guardafred, noms genèrics d'abric. pellissa, peça de vestir feta o folrada de pells. sobretot paltó pardessú carric, sobretot ample amb esclavines esglaonades, que es portava antany. redingot, espècie de capot amb mànigues ajustades. rus, sobretot llarg i gruixut. talma, mena d'esclavina llarga. dòlman, mena d'abric llarg amb mànigues d'origen turc. gavany, capot amb mànigues. macfarlan, abric proveït d'una ampla valona, sense mànigues, però amb obertures per a passar-hi els braços. samarra o samarró, gec llarg de pell, que usen els pastors de muntanya. gavardina, peça d'abric lleugera, de mig temps. impermeable, mena d'abric de roba impermeable a l'aigua. capot, abric més estret que la capa i amb mànigues i caputxa; l'usaven esp. pastors i gent del camp. gambeto, capot curt. capotell, capot curt fins a la cintura. capa (→) trenca, abric fins a mitja cuixa i generalment amb caputxa. anorac, peça d'abric, curta com una jaqueta i que sol dur caputxa. parca, abric de teixit impermeable, sovint embuatat i amb una caputxa adornada de pell tot al voltant. tabard, abric curt i creuat. tapaboques, espècie de bufanda molt gran, que s'usa com a abric del coll i de la part superior del pit i de la inferior de la cara. → bufanda. guardaespatlles o cobriespatlles, mocador gran d'abric d'ús femení. mocador d'espatlles o espatller o mantó, íd. mantellet o manteleta, esclavina que usen les dones com a abric. renard, pell de guineu adobada que serveix d'abric femení per al coll. boà, abrigall de pell, plomes, etc., que les dones porten enroscat al coll. maniguet, per a tenir les mans calentes. barnús, peça d'abric, llarga, amb mànigues, esp. la que hom es posa sobre el vestit de bany. edredó, abric de llit. 2 Lloc on hom es pot posar a cobert de les inclemències del temps o contra un perill qualsevol. aixopluc o sopluig, pròpiament lloc on posar-se a cobert de la pluja; per ext., abric, refugi. recobre empara refugi. Un refugi de muntanya. recer (≠ recés). redós asil, lloc de refugi, esp. per als delinqüents. port (fig.) Cp. catau, amagatall → protecció. 3 A l'abric de: A redós de. A redossa de. A recer de. A cobert de. A l'empara de. Sota sostre. Dormir sota sostre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
37.
suro
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Escorça de l'alzina surera. escorpit, la segona capa de la surera. Té aplicació industrial en la tintoreria i l'adob de pells. pelagrí, el primer suro que dona la surera que encara no ha estat mai pelada. matxot, suro que ve després del pelagrí. tencao panna, penca de suro. tosca, escorça [...]
|
38.
llevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ocell. esplomissar, íd. el plomissol. escatar, llevar l'escata d'un peix; llevar, gratant, allò que forma una capa adherida a la superfície d'una cosa. Escatar la pintura d'una paret. Cp. espuar, escornar, escuar, escular o descular, esfullar, esmerletar, espellucar, espellofar, espanotxar 2 [...]
|
39.
vestir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. posar. Va posar al nen l'abric i la bufanda. revestir, posar a algú un vestit especial, damunt dels vestits ordinaris. uniformar, vestir algú amb un uniforme. endossar. Li va endossar la capa. mudar(amb un vestit de festa) abillar(esp. amb robes luxoses) bolcaro embolcallar, vestir [...]
|
40.
complir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Executar la cosa promesa, deguda, manada, etc. servar acomplir (->) executar (->) portar a cap (o a efecte) donar cap(a una cosa) donar efecte (a una cosa) realitzar efectuar observar (->) practicar(els preceptes religiosos) tenir(paraula, una promesa) fer honor a la seva paraula [...]
|