71.
destitució
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
remoció deposició rellevament degradació, destitució infamant d'algú del seu rang o dignitat. interdicció, prohibició de revestir un càrrec, perpètua o temporal. suspensió, privació per algun temps del càrrec, funcions, sou, etc. Suspensió d'un funcionari. Cp. comiat Manuel Franquesa i [...]
|
72.
Fórmules de salutació d'una carta
Font
Fitxes de l'Optimot
En la redacció d'una carta, a l'hora de triar una fórmula de salutació, cal tenir en compte que ha d'estar d'acord amb el to més o menys formal del conjunt de la carta i amb la fórmula de comiat que es farà servir.
Algunes de les fórmules més habituals són les següents:
Distingit senyor o [...]
|
73.
fins
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 [lloc o temps] hasta. Anirem fins allà, iremos hasta allí. Ha plogut fins avui, ha llovido hasta hoy. 2 [en expressions de comiat] hasta. Fins aviat!, fins després!, fins demà!, ¡hasta pronto!, ¡hasta luego!, ¡hasta mañana!3 fins a hasta. Te'n donaran fins a tres, cap més, te darán hasta [...]
|
74.
Criteris de redacció de la citació
Font
Fitxes de l'Optimot
, quan hi apareix, tot just després de la informació bàsica.
2. Salutació i comiat
La citació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat.
3. Signatura
L'estructura de la signatura d'aquest document és la següent:
càrrec
rúbrica
nom i cognoms
La denominació del [...]
|
75.
Criteris de redacció de la invitació
Font
Fitxes de l'Optimot
terme. També és
l'espai adequat per indicar, si cal, qui ha de presidir l'acte o quines
personalitats hi assistiran.
2. Salutació, comiat i signatura
La invitació no ha de portar ni fórmula de salutació ni fórmula de comiat. Tampoc no ha de portar signatura.
3. Datació
La invitació és un [...]
|
76.
Criteris de redacció de l'ofici
Font
Fitxes de l'Optimot
de funcions de les diferents administracions.
2. Salutació i comiat
Les fórmules de salutació i comiat no formen part dels apartats bàsics d'un ofici. En els oficis de caràcter intern, generalment s'ometen les salutacions i els comiats. En els de caràcter extern, s'utilitza la fórmula de [...]
|
77.
salutació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(molt familiar) Déu te guardo Déu vos guard bon dia i bona hora(fam.) o simplement bon dia, aquesta expressió és vàlida durant tot el dia, fins a entrada de fosc. bona tarda, a partir del migdia. bona vesprada, usat a València en lloc de bona tarda. bona nit (o bona nit i bona hora) (fam.) 4 (de comiat [...]
|
78.
compte
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cuenta). Fes compte d'acabar a començament d'any, haz la cuenta de terminar a primeros de año. 27 fer compte de [comptar amb algú] contar con. Puc fer compte de tu, demà?, ¿puedo contar contigo, mañana?28 fer comptes hacer sus cuentas. 29 fer el compte a algú [donar-li comiat] ajustar la cuenta a alguien [...]
|
79.
hora
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
caserío está a una hora de camino. 4 [moment determinat] hora, momento m. És hora de dinar, es hora de comer. Ha arribat l'hora del comiat, ha llegado el momento de la despedida (o la hora de despedirse). 5 [estat del temps] hora. Una hora tranquil·la, una hora tranquila. 6 a altes hores (o a alta hora [...]
|
80.
casa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vestido de andar por casa, estar de casa. 13 cadascú a casa seva fig cada uno en su casa (o cada uno en su casa y Dios en la de todos). 14 cadascú a casa seva fig [en prendre comiat] cada mochuelo a su olivo, cada uno a su casa. Apa, cadascú a casa seva, vamos, cada mochuelo a su olivo. 15 casa bressol [...]
f 1 [edifici, institució] casa. Casa de correus, casa de correos. 2 [habitatge] casa. Allí és a casa, allí está mi casa. 3 [família] casa. De bona casa, de buena casa. 4 fig [llinatge] casa. La Casa d'Àustria, la Casa de Austria. 5 [d'un rei, d'un cap d'estat] casa. 6 [dels animals] caseta. 7 fig [del cargol] concha. 8 fig [de la tortuga] concha, caparazón m. 9 [casella] casilla, escaque m, casa p fr. 10 a casa (o a casa de) en casa de. Són a casa l'àvia, están en casa de la abuela. 11 això és casa vostra aquí está usted en (o tiene usted) su casa. 12 anar vestit d'estar per casa fam llevar un vestido de andar por casa, estar de casa. 13 cadascú a casa seva fig cada uno en su casa (o cada uno en su casa y Dios en la de todos). 14 cadascú a casa seva fig [en prendre comiat] cada mochuelo a su olivo, cada uno a su casa. Apa, cadascú a casa seva, vamos, cada mochuelo a su olivo. 15 casa bressol casa cuna. 16 casa celeste astr casa celeste. 17 casa central merc casa central (o matriz). 18 casa d'abelles [rusc] colmena. 19 casa de banca casa de banca. 20 casa de banys casa de baños. 21 casa de barrets (o de maturrangues, o de prostitució, o de putes, o de tolerància) [bordell] casa de prostitución (o de camas, o de citas, o de lenocinio, o de putas, o de trato). 22 casa de beneficència casa de beneficencia. 23 casa de boigs (o de folls) fam casa de locos. 24 casa de canvis merc casa de cambio. 25 casa de caritat [hospici] casa de beneficencia. 26 casa de comerç merc casa de comercio. 27 casa de correcció casa de corrección. 28 casa de correus casa de correos. 29 casa de Déu (o del Senyor) casa de Dios (o del Señor). 30 casa de dues portes fa de mal guardar casa con dos puertas mala (o mala es) de guardar. 31 casa de joc casa de juego. 32 casa de la vila (o del comú, o de la ciutat, o gran, o consistorial) casa consistorial. 33 casa delmera hist casa dezmera (o excusada). 34 casa de maternitat casa de maternidad, maternidad. 35 casa de misericòrdia [hospici] casa de beneficencia. 36 casa de modes [botiga] tienda de modas. 37 casa de moneda casa de la moneda. 38 casa de pagès (o de camp) casa de campo. 39 casa de préstecs casa de empeños (o de préstamos). 40 casa de salut [sanatori] casa de salud. 41 casa d'esbargiment (o d'esbarjo) casa de recreo. 42 casa de socors casa de socorro. 43 casa de veïns (o de pisos) casa de vecindad (o de vecinos). 44 casa d'hostes casa de huéspedes. 45 casa d'infants expòsits casa de expósitos, inclusa, hospicio. 46 casa d'infants orfes orfanato. 47 casa d'oració [temple] casa de oración. 48 casa mare relig casa madre. 49 casa meva (o teva, o seva, etc) mi (o tu, o su, etc) casa. 50 casa mortuòria casa mortuoria. 51 casa pairal casa solariega (o solar). 52 casa professa relig casa profesa. 53 caure la casa a sobre d'algú fig caérsele a alguien la casa encima. 54 començar la casa per la teulada empezar la casa por el tejado. 55 com una casa fig i fam [molt gros o important] como una casa, como un templo (o una catedral). Una veritat, una mentida com una casa, una verdad, una mentira como una casa. 56 conèixer com si fos a casa seva conocer como la palma de la mano. 57 de bona casa [de noble llinatge] de buena casa. 58 de casa de la casa. Com si fos de casa, como si fuera de la casa. 59 desparar (o desmuntar) la casa levantar la casa. 60 d'estar per casa fig i fam [vestits, sabates] de casa, para (o para dentro de, o para [o de] andar por) casa. 61 d'estar per casa fig i fam [descurat] de trapillo. 62 d'estar per casa fig i fam [còmode] cómodo. 63 d'estar per casa fig i fam [negligent, mediocre] de poca monta, de tres al cuarto. Una organització d'estar per casa, una organización de poca monta. 64 d'estar per casa fig i fam [un pintor] de brocha gorda. 65 ésser com de casa ser como de la familia. 66 ésser molt de casa ser muy de casa (o muy casero). 67 fer casa fig ahorrar. 68 fer casa a part [els qui viuen plegats] poner casa aparte. 69 no moure's (o no sortir) mai de casa no moverse (o no salir) nunca de casa, no pisar (o no pisar nunca) la calle. 70 no parar a casa no parar en casa. 71 parar (o posar) casa [moblar-la] poner casa. 72 que això no surti de casa fig i fam arda (o quémese) la casa, pero que no salga el humo, la ropa sucia se lava en casa. 73 que mira molt per casa seva que mira mucho por su casa, muy de su casa. 74 portar la casa a sobre fig ir con la casa a cuestas. 75 tancar-se a casa encerrarse en casa. 76 tenir casa oberta fig [ésser hospitalari] tener las puertas abiertas. 77 tenir una casa a [una sucursal] tener casa abierta (o casa) en. 78 tirar (o llençar) la casa per la finestra echar (o tirar) la casa por la ventana. 79 viure (o estar-se) en una casa [habitar-la] vivir en una casa (o una casa). |