41.
desplaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No plaure. És un home que em desplau. Si no t'ha de desplaure, el faré venir. [...]
|
42.
ponentejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de ponent. Un vent, tendir a venir de l'oest. Navegar en direcció a ponent. [...]
|
43.
borrascada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent impetuós acompanyat de pluja o calamarsa. Va venir una borrascada i va malmetre el blat de moro. [...]
|
44.
picor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molèstia produïda per una cosa que pica, especialment a la pell, la qual fa venir ganes de rascar-se. [...]
|
45.
excepte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevat². Va venir tothom excepte el seu germà. Això es compleix sempre excepte en el cas citat. [...]
|
46.
incidir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un projectil, un raig de llum, etc., venir a caure sobre una superfície. Una cosa, repercutir en una altra. [...]
|
47.
tramuntanejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de tramuntana. Un vent, tendir a venir del nord. Aquest gregal tramuntaneja. Fer rumb cap a tramuntana. [...]
incidir
|
48.
messianisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creença en la pròxima vinguda d'un messies. Moviment religiós o polític entorn d'un messies present o per venir. [...]
|
49.
revenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir un cop i altre cop. És un mal que ens revé a cada hora. Una deu d'aigua, una font, un riu, etc., tornar a venir o a brollar, venir o baixar més fort, augmentar el cabal. Amb la fosa de les neus, els rius revenen. Amb les plogudes persistents d'aquest any, les fonts han [...]
|
50.
indiscreció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de discreció, qualitat d'indiscret. La indiscreció del venedor ens va perjudicar. Acció indiscreta. Fer-lo venir ha estat una indiscreció. [...]
|