1 podar(->) encimar, esporgar pel cim. escatir castigar(un arbre), esporgar-lo massa. escaparrar, esporgar el cap d'un brot, d'una rama. esbrostimar, esporgar el brostim d'una vinya. esbrostar, treure la brosta d'un arbre. esbrotar, treure els brots. esbrotonar, íd. esllucar, esporgar els [...]

purificar. apurar netejar(->). Netejar el lèxic de barbarismes. esporgar. Esporgar d'errors una teoria. purgar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esporgar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 decapitar. 2 tallar, esporgar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 brotar. 2 esporgar. 3 ramificar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 tallar, esporgar. 2 aclarir, investigar, discutir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Conjunt de fulles, branquillons, etc. vilorda farda brossam o brossall brostim, els brots i pàmpols que hom talla al temps d'esporgar. 2 malesa. 3 escombraries. 4 partícula. 5 Fig. superfluïtat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

esporgar. Podar es diu més aviat dels arbres que de les plantes petites. S'usa esp. parlant dels ceps. espodassar, podar a mitges. arramellar, tallar les branques baixes. coronaro caponar, tallar totes les branques perquè en surtin de noves. repelar, netejar per segona vegada un arbre [...]

troncar, tallar el tronc d'un arbre. truncaro troncar, tallar l'acabament o cúspide d'una cosa. Un con truncat (o troncat). segar. Segar el blat. Una màquina li va segar la mà dreta. xisquejar, tallar trossos prims d'una peça de suro. escatir, tallar, esporgar [...]

'espigolar) esporguimso esporguia(d'esporgar) brostim, íd. garbelladureso garbelleres, restes que romanen al garbell. grapissos, íd. porgadureso porgues, íd. porguereso porgueries, íd. netegies, allò que resta dels llegums en netejar-los. premall, restes que romanen després de prémer una cosa [...]